I després de les festes, toca rescabalar.
Els excessos en el menjar, a partir de certa edat, s’hauran de compensar amb analítiques i exercici físic.

El mot té el valor afegit de la referència a “Flor de card” de Salvador Galmés

El DCVB mostra

RESCABALARv. tr.
|| 1. Compensar, reparar una pèrdua, un lliurament anticipat, un perjudici; cast. compensar, resarcir. a) Tenint com a complement directe el nom de la persona afectada per la compensació. «M’haureu de rescabalar de tot el que he bestret». ¿Vol dir s’Estat no havia de rescabalar en res ni per res es Bisbes?, Aurora 228.—b) Tenint com a complement directe el mot expressador de la pèrdua o dany a compensar. Cada any donava la cita mitja hora més aviat per rescabalar la tardansa, Vilanova Obres, ix, 61. Un pic a Vilaniu veuria la manera de rescabalar el prestigi perdut, Oller Vilaniu 282.
|| 2. refl.Alliberar-se de la pèrdua, del perjudici sofert, adquirint una contrapartida equivalent; cast. resarcirse, desquitarse. Que pus a ell no són restituides les adzembles que sobre lo seu segur li són stades levades…, que ell se rescabalarà sobre los segurs d’aquesta vila, doc. a. 1471 (arx. mun. d’Igualada). En poch temps se rescabalarà d’es deutes, Ignor. 12. L’ase pogué rescabalar-se bé de la set patida, Galmés Flor 18.
Fon.: rəskəβəlá (or., bal.); reskaβalá (occ.); reskaβaláɾ (val.).
Var. form.: recabalar (Lacavalleria Gazoph.; doc. a. 1787, ap. BSAL, xxv, 160).
Etim.: compost parasintètic sobre el mot cabal.

Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google