No sé ben bé si es pot considerar “mot perdut”. En tot cas entre l’absolescència programada i el costum d’usar i tirar, les osques dels ganivets no són moda.
Ja sorprèn escoltar el característic so del xiulet dels esmoladors que feien desaparèixer les petites osques de tisores i ganivets.
En negreta s’assenyales les accepcions i expressions més habituals del nostre entorn.
El DCVB mostra
1. OSCAf.
Tall relativament poc profund practicat a la vorera d’una cosa; cast. muesca, mella, ranura. Prin fetge de cabra e sia oscat de moltes osques, Alcoatí 82 vo. Especialment:
|| 1. Buit que interromp la línia del tall d’un instrument. Mirant lo ganivet per veura si té osca, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 964). Les cent osques de sa espasa parlen de sa bravesa, Collell Flor. 68.
|| 2. Regata practicada en el fus, prop de la punta, perquè el fil s’hi enganxi i no s’escorri en fer voltar el fus; cast. hueca. Tot ho desfrecen, | casa redrecen, | fan osca al fus, Spill 559. Però si alguna n’i ha resabida | y aferma que encara té osca ‘l seu fus, Proc. Olives 1282.
|| 3. Senyal que es fa a una ovella, consistent en un tall en angle recte a un costat de l’orella (Ribagorça, Lluçanès, Mall., Men.).
|| 4. Senyal que es fa amb una incisió en un bastó, barra de romana, etc., per indicar alguna quantitat o unitat de compte. Fer un compta ab hosques en talles de fusta, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. Depressió ràpida del terreny; pas estret i acinglerat en una serra. Ja entrebancat d’un cingle per espadades osques, Atlàntida vi. Fins a les Osques de Cabrera, Verdaguer Exc. 58.
Loc.—a) A punt d’osques: preparat convenientment, disposat així com cal (Olot). «Aquest llevat ja està a punt d’osques».—b) Lluny d’osques, o Enrera d’osques, o Fuit d’osques: lluny de la veritat, de l’acord. Saps que hi vas, de lluny d’osques!, Alcover Cont. 433. Tan enrera d’osques vos trobau, Penya Mos. iii, 91. En Rodon va molt lluny d’osques, Oller Vilaniu 13. Sí que m’errava d’osques!, Ruyra Flames 222. «No farem pas tractes, perquè som massa lluny d’osques».—c) Fer osca: fer impressió, produir efecte. Es seus sermons no feyen osca a cap des seus fiys, Roq. 32.—d) Fer osques: minvar el patrimoni, vendre’n una part, desprendre’s de finques o altres béns.—e) Veure de quin cap hem de fer osques: mirar quin remei hi ha, com pot resoldre’s una dificultat greu (Mall.).
Refr.—a) «D’es teu cap faràs osques»: es diu a algú en el sentit de carregar-li les conseqüències dels seus propis actes (Men.).—b) «Per comptes d’amolar, fem osques»: es diu referint-se al qui en lloc de guanyar, té pèrdues, o que en lloc d’adobar una cosa, l’espatlla.—c) «La més mala osca és la del mateix fus»: significa que els contraris més perillosos solen esser els de la mateixa professió o de la mateixa col·lectivitat.
Fon.: ɔ́skə (or.); ɔ́skɛ (Ll.): ɔ́ska (Tortosa); ɔ̞́sсə (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença); ɔ̞́skə (Inca, Artà, Llucmajor, Menorca).
Intens.:—a) Augm.: oscassa, oscarra.—b) Dim.: osqueta, osquetxa, osqueua, oscarrina.—c) Pejor.: oscota.
Etim.: obscura. La presència de formes paral·leles d’osca en diferents dialectes romànics (fr. ant. osche, fr. hoche, astur. guezca, arag. guesca, gallec asca, bearnès osco) i en el basc (ozka) dóna a entendre que es tracta d’un mot primitivament d’ampla difusió, que no s’explica satisfactòriament per cap paraula llatina coneguda, però que difícilment pot considerar-se com a ibèric si tenim en compte la seva presència en el francès del nord.
Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google
Més hermós seria…
Si en comptes de passillo diguéssim passadís o corredor