AL31-Es Centro

Els records de la infantesa resulten com flòbies que es fan fonent a l’hora de tocar la concreció. Si no vaig errat allà hi feren el refresc de la primera missa del capellà en Pep de Son Pont. També la recotrd a manera de sala obscura amb un cadafal tancat misteriós que segons deia l’escolà major era una cambre de fer cinema…i poca cosa més.
Però es veu que es Centro va ser molts d’anys un lloc de trobada per a les Filles de Maria i també sala polivalent on fer-hi, entre altres coses, representacions teatrals.
Aquella relativa infrautilització es va modificar amb l’arribada del nou rector, don Llorenç Perelló el 1960.

El Concili Vatica II (1962-1965) va introduir nous vents a l’Església, però les transformacions socials sempre son lentes i, don Llorenç, sembla que no era d’aquells que s’apunten a les noves modes i costums i seguí amb el seu tarannà tradicional i preconciliar.
Amb tot i amb això va fer determinades concessions, com és ara obrir el Centro al jovent que, de banda un billar i jocs de taula diversos, disposà de la primera televisió en un espai públic. (En Josep, l’electricista també en tenia una, girada cap al carrer -mostrant modernitat- a la vella botiga del carrer de la Mar)
El Centro era, idò, lloc de trobada de nins i nines i, els vespres de futbol, trobada d’aficionats que, entre boira i retxes intuïen que hi havia els jugadors.
Activitats de segon ordre que s’alternaven amb altres més formals com el besamans i l’entrega de la tradicional estampa el dia de la Primera Comunió
De 1960 a 1971 és el període que vol enfocar l’anècdota.

De fet el Club Card que s’inaugurà a finals de 1971 i que s’havia gestat al llarg d’uns quants anys, era una resposta juvenil a la insuficiència que oferia un Centro controlat amb certa ma de ferro i a voluntat del rector.

Però al llarg d’una dècada es Centro va ser lloc de trobada de la jovenalla, on en la preadolescència els nins i les nines, podien fer plegats una partida de ping-pong, podien riure, xerrar i fer petites annerotades sota la vigilància de don Llorenç.
Certament algunes parelles varen néixer en aquelles trobades.
Els jocs innocents i a la descoberta d’es Centro no estaven barallats amb les posteriors i tradicionals “reunions” o balls d’aferrat en cases particulars on sobre la roba, la imaginació intuïa el cos d’una altra persona.

Segurament tots i cada un dels qui freqüentarem es Centro disposam d’anècdotes d’aquell moment. Una que resulta relativament il·lustrativa de les relacions nina-nin de l’època.

A simples o dobles podíem jugar una partida de ping-pong tots plegats, nins i nines. Però alerta!, si la pilota anava a terra i l’agafava una nina ho feia amb tanta precisió que la portava entre els dos dits, l’index i el gros, de tal manera que es pogués entregar la lleugera pilota sense gens de contacte entre les pells de les mans.

Cuejava encara aquella patriarcal repressió del nacionalcatolicisme implantat al llarg i després de la Guerra.

 

Imatge de “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar”/Arxiu de Llorenç Febrer

(No he sabut trobar a l’arxiu de “Fotos antigues” una imatge de les activitats lúdiques des Centro)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.