La claror parla de tradició, d’estigma, d’empatia, de connexió amb la naturalesa, del poder de la imaginació i de coratge, però sobretot, vol expressar l’amplitud del poder de la narració oral. La claror il·lumina la figura de Rafela Servera Sureda “Calona”, una de les més importants narradores orals del sud d’Europa, desconeguda pel gran públic.

Na Calona era espavilada, de veu hipnòtica, imaginativa i cordial. També era cega. Des de l’antiguitat més remota, els cecs, com Tirèsies o Homer, han tengut el poder xamànic de l’endevinació i la força tribal de ser depositaris del llegat cultural. La ceguesa té per analogia una connexió atàvica amb el que és invisible.