Segurament considerar el mot “perdut” seria desconsideració vers les persones -en determinades famílies i grups d’edat- que encara l’usen. Feria part, idò, de la llista dels mots en desús.

“Idea fixa acompanyada de desig“, la definició porta a reconèixer la feina d’Alcover i Moll, nodrint-se de fonts diverses -cançons, contes, escrits…- a l’hora de redactar les definicions de tots i cada un dels mots de la magna obra del Diccionari.

La parla habitual -generalment i segons entorn i families-, enfoca i posa limitacions a les paraules.

En el nostre entorn “dur curolles” tenia, també, el sentit d’estar ocupat en coses diferses i no gaire productives.

El DCVB mostra:

CUROLLAf.
Idea fixa acompanyada de desig (Mall.); cast. perra, rabanillo. Qui de fer bé du curolla, | és tractat de cuca-molla, Penya Poes. 100. No hi veig altre remey per decantar-li des cap sa curolla que ha presa, Alcover Rond. ii, 274. El cap tan calent hi duya y havia presa tal curolla que… se posà a estudiar-lo, Oliver Obres, ii, 42.
Refr.
—«Qui té curolla, no viu»: vol dir que aquell qui té una idea fixa no està en posa fins que l’ha duita a realitat (Mall.).
Fon.: kuɾɔ̞́ʎə (Mallorca).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google