Indagar sobre xarrets, carretons i cabriols també pot resultar una petita aventura. De fet després de consultar aquell petit Panorama Balear titular “Carros y coches de antaño” amb textos de l’Arxiduc (1967-1891) traduït per Sureda Blanes on es parla de carretets, galeretes, galeres i omnibús s’haurà de recórrer al diccionari per intentar esbrinar el context de l’anècdota que situaríem a l’entorn dels anys quaranta del segle passat, just abans de la generalització de les motos i del Seat 600.

En el nostre entorn el vehicle bàsic de transport era el carro. Gairebé tothom disposava de carro i bístia que utilitzaven per anar a treballar i també per desplaçar-se en família d’un lloc a un altre.

Ben aviat però els amos de possessió, segurament per evidenciar el seu poder i posició -talment com ara es fa amb les marques i models dels cotxes- començaren a disposar de “cabriols” o vehicles lleugers, en tot cas més lleugers que els carros de feina.

Primer van ser els carretons, segons el DCVB “Vehicle de la mateixa forma d’un carro, però més petit, que pot esser estirat d’una bístia petita o empès per un home…/… A les Balears s’empren molt els carretons de molles, que solen tenir capacitat per a dues, tres o quatre persones.Carretó bord:el que té les molles molt gruixades i la sola d’estora (Mall.)”.

Posteriorment, també amb molles i,ara, rodes de goma van aparèixer els xarrets “Cotxe lleuger de dues rodes i dos o quatre seients”, que, en general anaven vestits, és a dir forrats de fusta i llauna i, alguns d’ells, amb amb capota de lona que podia anar plegada o estesa per protegir-se del sol o la brusca.

A les possessions solien disposar de bestiar específic pel carretó, solien ser animals plantosos que utilitzaven per a feines lleugeres i que quedaven exclosos de feines feixugues, com és ara, estirar l’arada amb rodes.
El conjunt de cavall, guarniment i carretó configuraven un signe inequívoc de poder, per això el polien i cuidaven de forma exquisida.

-El pagesos, en anar a la vila s’espirraven, assenyala n’Antoni Pasqual.
Abans d’arribar al poble el feien córrer la bístia d’orella petita perquè arribàs suada, i amb una mica de sabonera, llavors amb les regnes estirades feien passar el carretó per la plaça en hores que sabien qui hi hauria gent desenfeinada. Encara que la posada, la casa del poble on posaven els amos de les possessions o propietaris de lloquets, estàs en una altra direcció.
Era una manera de mostrar-se, de fer-se presents.
-Heu vist l’amo Antoni quin cavall més plantós, duia quatre regnes!

Aleshores la contemplació d’un carretó amb un cavall plantós era tema de conversa.

Imatge. Carretó de “Fotos Antigues de Sant Llorenç des Cardassar”. Arxiu família Melis Galmés