Mots perduts: péixer

En el nostre entorn, pronunciat amb accentuació aguda (peixí), es refereix fonamentalment a l’alimentació que fan els coloms a les seves cries.
Crec recordar haver-ho sentit també referit al pasturar de les ovelles.

Si miram el concepte en castellà “pacer” ens adonarem de l’amplitud del mot

Però és una paraula amb set accepcions, moltes d’elles ben perdudes

El DCVB mostra:

1. PÉIXERv.
|| 1. intr. Menjar, alimentar-se; es diu especialment dels animals (Andorra, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp); cast. pacerQue nuyl hom no gitàs a péxer ni bèsties ni moltons, Jaume I, Cròn. 156. Manà los seus bous a péxer, Eximplis, i, 32. Girà’s Abraham e viu entre les espines les banyes de un moltó qui pexie, Serra Gèn. 27. Veient que l’anyell jugava y peixia, Verdaguer Naz. 84.
|| 2. tr. Menjar, devorar per alimentar-se (sobretot els animals); cast. pacer, pastar. Lo bou… pex tota la herba que ha mester, Llull Cont. 282, 28. Fon condemnat en los inferns que un voltor pesqués tostemps lo seu fetge, Genebreda Cons. 172. Si com lo lop la ovella devora | e lo gran tor, segur d’ell, peix les erbes, Ausiàs March, civ. Los famolenchs oçells de Grècia a péixer les nostres carns vénen, Corella Obres 21. No són los bens que a péixer venien lo rebrot, Atlàntida v.
|| 3. tr. Donar menjar al bestiar; dur-lo a la pastura i guardar-lo mentre menja; cast. apacentar. E’l pregà tres vegades que pasqués les sues ovelles, Llull Blanq. 83. Mudat en forma de pastor, per los spayosos camps paxia les ovelles, Alegre Transf. 11. Tornava de peixe algunes vaques, Massó Croq. 71. Apar un palficat pastor peixent ovelles, Berga MT 61.
|| 4. tr. Alimentar, donar menjar;—refl., alimentar-se, prendre menjar; cast. alimentar, nutrir. Fan les dites coses per donar vianda a les bèsties e no per a péxer la ànima del hom, Genebreda Cons. 82. Cuydam que’l pa qui’ls da fam los deu péxer, Ausiàs March, cviii. Lo nudriment de què’s peix, Albert G., Ques. 11. La coloma se posà en lo muscle de Maffumet e féu la manera de voler-se péxer a la orella, Turell Recort 38. Herba de què es peixien a dojo alguns centenars d’eugues, Oller Pil. Pr. 41. Péixer de vent: enganyar o entretenir amb falses esperances. Ni elles tan poch se pexen del vent, Proc. olives 1108. a) fig. Per péxer la sua amor, considere’s e mire’s continuadament en lo spill, Canals Arra 129.
|| 5. tr.,especialment, Alimentar donant el menjar a la boca (a un ocellet, a un animal petit, a un malalt, etc.) (Berguedà, Lluçanès, Plana de Vic, Mall.); cast. cebar. Ladonchs Amor peix sos fills en lo niu, Ausiàs March, xxxiii. Ab les quals culleres la pexien e li metien la vianda en la boca, Eximplis, i, 188. Els petits ella peixia, Salvà Poes. 4. Péixer les abelles: donar-los mel per alimentar-les en l’hivern, quan elles no poden replegar-ne.
|| 6. tr. Donar a menjar a la boca (Plana de Vic). Los bens escarpir elles, peixent-los sajulida, Atlàntida vi. Peixent als petits el pa de la doctrina cristiana, Collell Flor. xviii.
|| 7. tr. Péixer la bugada: passar-la, tenir-ne compte. «Donzelleta graciosa, | quin mal viure que teniu! | De nits peixeu la bugada, | i en ser de dies, dormiu» (cançó pop. de Borén, ap. Griera Tr.).
Refr.
—a) «Qui primer neix, primer peix»: significa que el qui arriba primer és el qui té més avantatges (Llavorsí, Pobla de L.).—b) «No amb qui neixes, sinó amb qui peixes»: vol dir que el tracte continuat influeix més en els costums d’una persona que el seu naixement o la seva ascendència.
Fon.: 
péʃə (Empordà, Bal.); péјʃe (Andorra, Ribagorça, Sort, Tremp, Serradell); péʃe (Pinyana); pέјʃe (Esterri); péјʃeɾ (València).
Var. form. 
ant.: pàixer (Faem-los pàxer en galina, Jaume I, Cròn. 244; Prelat qui no paix ses oueyles, no és part de la gràcia de Déu, Llull Mil Prov. 389).
Conjug.: 
segons el model de néixer. El participi passat, a més de pascut, té la forma arcaica past.
Etim.: 
del llatí pascĕre, mat. sign.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.