La gent es queixa molt als bars i a les xarxes socials, però a l’hora de presentar alternatives als problemes, de deu nou, no volen saber-ne res, just queixar-se.
Els polítics que tenim, siguin dolents o bons (que n’hi ha molts també), són el nostre reflexe, el reflexe d’una societat que, com més va, és més individualista i menys associativa i per tant a nivell social amb menys represantativitat, just a l’inrevés de moltes multinacionals, que tenen grups de pressió (i de col·locació) constants.
Estic parlant a nivell general, de tots els municipis, tot i que és cert que potser hi ha qualque excepció (ben poques).
Quantes associacions hi ha al vostre poble? Quantes lleis i promeses que no es compleixen?
Quantes coses del tot inexplicables us intenten encolomar com a única i certa solució segons ells?
Dit tot això, que estau fent vosaltres per capgirar aquesta situació?
Un punt de vista molt soberbi i agressiu de sa manera que el planteges gairebé insultant cap els lectors de Card.cat A veure si m’entens – sense sé pejoratiu- no és el que dius és de la manera alliçonadora que ho dius. Crec que el que has escrit, sent sincer està fora de lloc. Però bé, sempre té limitas a seguir com una religió en lo que creus i poses a parir a qualsevol que pensa diferent.
Què me’n podries donar una mostra d’això que dius? Més que res ho deman perquè mai he insultat, ni he agredit ningú. Tampoc m’atreu cap religió i els qui em coneixen saben que no sóc com dius.