Si hi ha un esport que ha agafat força els darrers anys (i no només a Sant Llorenç) és el pàdel. Des de fa uns anys hem passat de només sentir-ne a parlar a la tele que hi jugaven Aznares i altres personatges similars al fet que a quasi cada poble no hi falti almanco una pista de pàdel. Per això ens hem apropat a na Joana, presidenta del  Club de pàdel de Llevant, i encarregada de dinamitzar aquest esport per tot el municpi (n’organitza els tornejos i en fa classes tant a infants com a adults), perquè ens expliqui de prop aquest fenomen.

1. Entre tu i jo… el pàdel és el germà petit i dolent del tennis?
Crec que igual sí que se podria considerar el germà jove del tennis. Els dos esports tenen algunes coses en comú (pilota similar, servei en diagonal, línies de pista, el sistema de comptar la puntuació, que ja va variant i alguns petits detalls més) però si el detallàssim és molt diferent. Ens trobam que quan un/a jugador/a de tennis s’inicia al món del pàdel té molt guanyat i molt de rodatge fet, però es troba bastant desubicat i molts cops nous que no es fan al tennis i com jugar amb les parets.

Quant a que sigui el germà dolent, ja ja ja no sé si ho dius perquè està recaptant molts de practicants.

2. I se precisa manco tècnica?
Com en tota modalitat esportiva té la seva tècnica. Si un vol jugar per jugar, a fer partits
amb les seves amistats és fàcil, però si un ja vol entrar a millorar els cops de tècnica o
tàcticament aquí ja és un món bastant més complex i  es recomana apuntar-se a les classes.

3. I tu com vas arribar al món del pàdel i per què te va atreure tant?
Uf! Fa uns anys d’això! Ja han passat 17 anys, quan uns amics anaren de viatge a
València i a l’hotel veieren una pista de pàdel. Quan tornaren m’ho explicaren i trobàrem 2 pistes de mur a un hotel de  Sa Coma, les més properes. Sempre he estat una gran aficionada a la raqueta i record, de petita, agafar la de fusta del meu pare per jugar a fronton a la façana de ca nostra. Ja d’adulta, me vaig decidir a provar aquest nou esport que me va enganxar un poc per tot plegat. Érem 4 amics que ens trobàvem a la setmana per fer el partit i començàrem a quedar per després fer una canya o dinar. Això es va convertir en una rutina i de boca en boca anàvem explicant aquest esport a altra gent i convidàvem a amics a provar-lo. Amb el temps veia que volia millorar
i com que m’exigia més i no avançava vaig posar-me en mans d’un entrenador per aprendre com tocava. Entrenava a Marratxí 2 cops a la setmana i quasi 3 anys després vaig passar a entrenar a la zona de Llevant, mira si m’hi vaig aficionar…

4. I des de llavors quina ha estat la teva trajectòria?
Després de tants d’entrenaments i competició vaig tenir una lesió al genoll de la qual vaig estar 6 mesos a recuperar-me. Quan vaig arrancar de nou amb els entrenaments vaig fer un pensament i vaig anar a Màlaga (el bressol del pàdel en aquell temps) per preparar-me per treure’m la titulació de monitora de pàdel. M’atreia la idea d’estar fora de la pista analitzant les jugades i aconsellar i ja que aquí era el boom i estava molt ocupat i saturat vaig decidir muntar l’Escola PadelFit a Sevilla (anys anteriors allà hi vaig iniciar els meus estudis de Psicologia) a un centre municipal que tenia 3 pistes. Feia classes i competia amb un club (La Juliana) a nivell provincial, que en aquells anys allà estava molt més avançat tot, tant per la manera de jugar, els
entrenaments, instal·lacions, material… Però després d’aixecar aquell centre,  per motius personals vaig tornar a s’illa deixant l’escola en mans del director del centre. Ja a aquí en una reunió amb un gran amic me va oferir si volia donar vida de nou a aquell club que anys enrere havia vist en ple rendiment. Després de 2 temporades vaig venir a Sant Llorenç on al 2017 començava a fer classes a la gent del poble i contaren amb mi per les activitats extraescolars.
Més tard i gràcies a l’interés de la regidora d’esports i de l’Ajuntament vaig proposar muntar un club federat, el Club Pàdel Llevant ja que tenia un grup d’al·lotes que els interessava competir. I de llavors, a part de l’equip femení, creàrem l’equip masculí, fins a dia d’avui que anam fent passes per aconseguir una pedrera i comptar amb possibles jugadors/es en un futur.

5. Per què creus que és un dels esports “moderns” que més acceptació ha tengut entre tota la societat?

Record que va començar com l’esport dels Aznar i ara basta mirem el número de
pistes que s’han construït…
Ja ja! Sí, jo també record aquella imatge d’Aznar jugant a pàdel i molta mofa perquè
practicaves el mateix esport. El pàdel té un joc accessible a tot tipus d’edat, tant pels més petits com per la gent més gran i es fa més fàcil practicar-lo.

No m’agrada comparar el tennis i pàdel però record als inicis de jugar a tennis que me passava més temps recollint pilotes que jugant. Al pàdel en ser 4 jugadors /es i la pista més petita i tancada el piloteig es fa un poc més freqüent. A més,  és un esport molt social, es mouen grans quantitats de tornejos per club i no saps a vegades quin triar, diades de pàdel amb barbacoes i esdeveniments per totes les categories. I si a això li sumam les competicions federades, cada cap de setmana podries estar jugant!

6. Curiosament, però, a nivell televisiu ja no té tanta popularitat, almanco per ara. A quin motiu li atribuiries?
Fins ara fa poc es retransmetien els partits del World Padel Tour en obert. Quasi cada
cap de setmana podies veure les semis i finals dels millors jugadors i jugadores del món. Això també ha acabat d’enganxar els amateurs i donar a conèixer el pàdel a aquelles persones que no en sabien res. Ara ja no el televisen i ja has d’anar a plataformes o bé als canals de pagament. No sé si això ha fet incrementar l’audiència o no, però era còmode engegar la televisió i passar els dissabtes i diumenges matins veient partits de pàdel espectaculars.

7. Quina diferència veus entre el pàdel adult i el pàdel d’infants?
Bàsicament es podria dir que la base és la mateixa però per als infants adaptam els cops i empram més jocs per fer la tècnica. És un aprenentatge en què veuen psicomotricitat si són mes petits i, segons el nivell, augmentam la dificultat amb cops més complexes i tàctica més depurada. Amb els adults feim tècnica i tàctica amb més exercicis complexes, però també depèn del nivell que tenen. És cert que a vegades els feim alguns jocs per sortir de la monotonia i fer més divertida i dinàmica la classe per motivar-los i a vegades picar-los entre ells.

8. Amb quin passes més gust i per què?
Ui… pregunta difícil! M’encanten tots els grups que tenim. Els grups dels nins i nines, alguns dels quals  fa 4 o 5 anys que venen, t’aporten molta il·lusió. Segons m’han contat els pares, esperen amb ganes el dia de pàdel per venir a classe i la gaudeixen com si no hi hagués un demà. Els menors et fan sortir de les pressions i et transporten un poc a la seva edat. Els grups d’adults que tenc són de 10, m’ho pas genial perquè venen a passar una hora de desconnexió i al mateix temps has d’aconseguir  que gaudeixin la classe i aprenguin. Després els grups dels equips federats són part
de jo, era una fita que vaig posar-me fa molts d’anys i són les que me treuen la part
competitiva, la part de la pressió que fa que milloris i cerquis recursos. En general no podria triar, intentam fer una barreja de tots ells i tens uns grups ideals.

9. Explica’ns un poc com funciona la vostra associació i quines accions duis a terme durant tot l’any.
Tenia molt clar que volia formar un club, però tot du temps i treball. La nostra idea era
que la gent que venia a classe a Sant Llorenç pogués optar per la competició i així ho férem. El Club Pàdel Llevant va arrancar amb un equip femení, i un any més tard l’equip masculí. En el segon any de tenir l’equip femení jugàrem una lliga federada a la qual amb esforç i treball quedàrem primeres i anàrem a València a jugar el Campionat d’Espanya, en el qual quedàrem campiones de consolació.

Ara treballam per aconseguir una bona temporada, volem que la gent que entrena
aprengui, avanci i s’ho passi bé amb la competició, que això a vegades és complicat, ja que molts venen de no haver competit mai en cap esport. El que cercam és que la gent
gaudeixi del pàdel i  anar avançant al ritme que es pugui.

Quant als esdeveniments durant l’any, ens proposam un calendari que a vegades es
veu afectat pel mal temps. I per exemple a l’octubre férem una diada pels equips i alumnes amb una paellada que esperem que sigui ja una tradició.

També el 19 de març, amb l’excusa del dia del pare, fa anys que feim el dia del pàdel familiar on participen els nins i nines de Sant Llorenç amb familiars. Aquest any ha estat un èxit i hi ha hagut molta participació.

Ara s’inicien el tornejos de festes del municipi, en els quals hi haurà unes persones que es dedicaran 100% per donar un bon servei. Al mes d’abril començarà el torneig de festes de Son Carrió i la lliga per als menors, i el maig estam plegats d’esdeveniments: campionat de veteranes, on participa el nostre equip femení; diada de pàdel amb barbacoa i clausura del pàdel extraescolar…

Al juny hi haurà el campionat de Mallorca absolut on  participaran els dos equips, hi
ha també la fase final de la lliga federada en què l’equip femení jugarà per tenir opcions a tornar a jugar el Campionat d’Espanya.

I al juliol mirarem de programar el torneig de festes de Sa Coma, seguit del torneig de festes de Sant Llorenç i el de festes de Sant Miquel. Pe finalitzar al desembre farem de nou el torneig de Nadal.

10.Quines pistes són les teves favorites de la rotllana i per què?
Ja ja ja … les de Sant Llorenç. No podem comparar pistes perquè cauríem en una
equivocació ja que els demés clubs són privats, on inverteixen molts doblers per tenir el
complex adequat i complet. És cert que les pistes cobertes pots fer-hi feina a qualsevol moment de l’any i que si tens una cafeteria just al costat dona molta vida. Però tot arribarà, aquí a Sant Llorenç hi estan fent feina perquè a poc a poc millori.

Si és cert que el volum de feina cada vegada augmenta i 2 pistes juntes es veu supeditada en el moment de fer alguns esdeveniments amb més gent que pugui jugar a l’hora. Però com he dit abans, passa a passa va millorant, segurament arribarà es dia que el que veiem ara serà un gran complex esportiu on la gent del poble podrà gaudir sense haver d’anar a fora poble. Per cert, segurament poca gent sap que hi ha uns vestuaris nous amb taquilles amb 3 banys i 3 dutxes per al masculí i el mateix per al femení que funcionen genial.

11. Vols afegir res més?
No gaire més, donar-te les gràcies a tu Pau pel temps dedicat a saber més de nosaltres, esper que t’animis a venir a algun esdeveniment més aquest any i que estam a disposició de tota la gent que vol venir a provar aquest esport. En veim prest, salut i molt esport!