Un grup e persones mira el paisatge meravellades per la bellesa. Pot semblar que un dels experts assenyala amb el braç estirat indrets i noms.

El posicionament dels cossos poden indicar diversos graus d’interès en la presumpta conversa. No ens podem ni imaginar, ni potser ens importi, el que pugui pensar cada un dells…

No en sabem res del fluir en el pensar, ni de les interaccions vitals del càrritx, ni de la composició de l’atmósfera, ni de l’esdevenir històric del racó… Haurem de començar a qüestionar les “nostres certeses”.

Text d’Antonio Lozano a “La sabiduria del no saber”