Mots perduts: fotim i fotimer

Dues paraules d’una mateixa arrel i de significat ben diferent.
La primera, fotim, ja es pot considerar ben perduda i és una altra referència a Salvador Galmés en el DCVB

La segona no es tan perduda. Encara s’usa. “Un fotimer de gent!”

El DCVB mostra:

FOTIMm. i f.
Persona molt petita, especialment infant menut i bellugadís, que s’afica per entre la gent, que molesta amb les seves impertinències (Mall.); cast. arrapiezo. «En parlar que es fil és prim, | sa roba surt avenguda; | de més a més que ets menuda, | ets xerradora i fotim» (cançó pop. Mall.). Els fotims no feyen cas d’ell, Galmés Flor 57.

 

FOTIMERm.
Multitud. «He vingut un fotimer de vegades» (Valls).

Aportació de jaume Ferrer
Imatge de Google

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.