Dues paraules d’una mateixa arrel i de significat ben diferent.
La primera, fotim, ja es pot considerar ben perduda i és una altra referència a Salvador Galmés en el DCVB
La segona no es tan perduda. Encara s’usa. “Un fotimer de gent!”
El DCVB mostra:
FOTIMm. i f.
Persona molt petita, especialment infant menut i bellugadís, que s’afica per entre la gent, que molesta amb les seves impertinències (Mall.); cast. arrapiezo. «En parlar que es fil és prim, | sa roba surt avenguda; | de més a més que ets menuda, | ets xerradora i fotim» (cançó pop. Mall.). Els fotims no feyen cas d’ell, Galmés Flor 57.
FOTIMERm.
Multitud. «He vingut un fotimer de vegades» (Valls).
Aportació de jaume Ferrer
Imatge de Google