Pedra seria el genèric. Mac i còdol serien, segons la grandària, mots específics.
En negreta s’han destacat les accepcions més locals.
Una, la de la baldufa resta molt llunyana. Les altres potser no ho son tant, però al estar lligades a la pagesia s’han perdut o es van perdent.
El DCVB mostra:
CÒDOL m.
|| 1. Tros de pedra, generalment de forma rodonenca; cast. guijarro. Près la taleca en què solia portar son pa…, e mès-hy cinch còdols de riera, Serra Gèn. 107. Partex de la dita paret e va a un còdol que aqui és, doc. a. 1612 (Hist. Sóller, i, 753). Grossos penyals per còdols fent rodar-hi, Canigó, ix. Sos còdols suavitza la fresca fontanella, Carner Monj.10. Literàriament i en la majoria dels dialectes catalans, s’entén per còdol una pedra de dimensions indeterminades, però que sigui manejable sense esser diminuta: és a dir, d’una grossària oscil·lant entre la del puny i la dels dos punys; a Pollença sembla que el còdol és més petit, com una ametlla o una avellana; en canvi, a Eivissa diuen que es dóna el nom de còdol a una pedra molt més grossa, a una vertadera roca; a la Pobla de Lillet, Vendrell i la Ribera d’Ebre, el còdol és el palet de riera, de grossària molt variable, caracteritzat per la seva rodonesa. Fer còdols: treure pedres d’un tros de terra, sigui per a facilitar el conreu, sigui per fer paret (Men.).
|| 2. Bancassa de dalt i de baix de la premsa de vi (Porreres). (V. còfol).
|| 3. Cop violent (Empordà, Mall.); cast. golpe, porrazo. «Mira que et donaré un còdol» (Banyoles). Especialment: a) Cop que donen amb la baldufa a una altra mentres balla (Manacor).
|| 4. Capclòs, persona molt ignorant o incapaç d’aprendre (Men.); cast. zoquete.
|| 5. Persona molt sorda (Mall., Men.); cast. tapia. «Parla fort, que és un còdol», o «és sord com un còdol».
Fon.: kɔ́ðul (pir-or., or., occ., Vinaròs); kɔ̞́ðul (mall., men.).
Intens.—a) Augm.: codolàs, codolarro, codolot.—d) Dim.: codolet, codoletxo, codoleu, codoló, codolí, codolinoi.
Var. form.: cudol.
Sinòn.: || 1, mac, matacà.
Etim.: del llatí cotŭlu, dim. de cote, ‘pedra’.
Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google