La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (IV)

Si l’administració costanera de Madrid i d’aquí va accedir a recolzar els interessos de REDO SA davant els municipals, està clar que no n’hi ha prou convidant a passar les vacances al Director General del Ministeri a Sa Coma. Des del PSM ens podíem imaginar clarament els motius pels que certa gent amb molt de poder a Madrid pogués impedir a l’Ajuntament exercir el dret d’explotació d’una platja del seu terme municipal. El que ens costava d’imaginar era que el PSOE ho consentis tal com va fer.

El que és més greu, és que, contestant les al·legacions de l’Ajuntament, el Ministeri seguia insistint i defensant que s’havia d’incentivar econòmicament als promotors que creïn, regenerin i condicionin una platja com així deien que s’havia fet amb la platja de Sa Coma. Ens venien a dir que encara podíem estar agraïts a REDO SA ja que el que havia fet era clarament beneficiós per l’ús públic de la platja de Sa Coma i, en conseqüència, per l’interès general.

Amb aquest fet, el Ministeri, no sols ens margina i ignora sinó que ens va tractar a tots de beneits, sobretot als que de tota la vida hem vist i trepitjat la platja de Sa Coma com una platja natural. Aquest és un intent insòlit, del qual l’Ajuntament no té precedents, on els interessos d’aprofitament d’un particular s’imposaren als de la col·lectivitat.

Des del PSM estàvem convençuts que aquest era un cas més d’un tipus de política, que tota persona honesta i democràtica hauria de condemnar si realment volem que el sistema democràtic que tant ens va costar aconseguir perduri per les generacions futures.

L’Ajuntament, al Ple de 22 de març de 1990 va acordar presentar recurs de reposició contra l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme que concedí l’explotació de la platja de Sa Coma a REDO SA fins a l’any 2012. Les principals al·legacions presentades anaven encaminades a demostrar que la Llei de Costes atorga als Ajuntaments que així ho sol·licitin l’explotació dels serveis de temporada a les platges. Només com a excepció, possibilita que l’explotació sigui atorgada a titulars de concessions de creació, regeneració o condicionament d’aquelles. La platja de Sa Coma és una platja de formació totalment natural, que no ha necessitat mai aportació artificial d’arena o d’altres materials, i que únicament necessita serveis de neteja per al seu ús públic.

Més per Sant LLorenç

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.