L’altre dia, poc abans de ploure hi havia un gran moviment de tractors que retiraven els “rollos” o les “bales” de farratges seques. Es a dir el negoci de les farratges és ben viu.

També, si és un bon any, després de “cosetxar” n’hi ha que embalen la palla i després la venen o la guarden pel bestiar.

La feina és viva, però el mot és perdut,
Feia referència a les persones que, després de batre, mercadejaven amb la palla, si més no de forma temporal. Normalment es servia en llençols de loneta fina o tela de sac i es dipositaven en el sostre..

Resta el malnom a manera de descripció de l’antic ofici. “En Joan, es palloler!”

El DCVB mostra:

1.PALLOLER, -ERA m. i f.
|| 1.Qui transporta o ven palla (Mall.); cast. pajero.
|| 2. Encarregat del pallol o depòsit de cereals; cast. alhondiguero. Procehien contra lo palloler y officials que en lo pallol stan, doc. a. 1579 (Ardits, v, 210). A compliment del que deuia dit Oriol del temps fou palloler, doc. a. 1636 (arx. mun. de Barc.).
Fon.: pəјolé (mall.).
Etim.: derivat de pallol.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google