Per a les persones de la meva edat encara no és pot considerar mot perdut; els balls a la plaça i determinades festes solen ser vitencs/vitenques.
Alhora es podria considerar un d’aquells nombrosos mots de rondaia que tenim emmagatzemats en la memòria.
En el nostre entorn s’utilitza o utilitzava el mot per definir manifestacions populars nombroses, alegres i vitals.
Amb ulls d’avui el mot podria mostrar com la llengua també potser una eina i vehicle de l’arrelat patriarcat: l’energia, la fortalesa (vitenc)… deriva del membre viril (vit).
Fa temps que sabem que l’asèpsia no existeix, que tota paraula i acció porta un determinat missatge (altra cosa és l’aplicació de tal coneixement)
El DCVB mostra:
VITENC, -ENCA adj.
Fort, enèrgic, que te molta vitalitat o resistència (mall., eiv.); cast. vivo, fuerte. Per tenir forsa per ballar vitenc, Alcover Cont. 443. Aleshores s’armà un ball d’allò més vitench, Alcover Rond. ii, 183. Ara de pas, ara vitencs…, avancen gais, Colom Nerto 80. Es contaven d’ell coses molt grosses com home vitenc i agosarat, Rond. Eiv. 11.
Fon.: vitə́ŋk (mall., eiv.).
Etim.: derivat de vit, art. 1, || 1.
Aportació de Pau Quina
Imatge de Google