Jaume Mercant Melis neix a Capdepera, el 25 de setembre de 1908, al si d’una família de fusters. A causa de les dificultats econòmiques de la família comença a ajudar a la fusteria als sis anys. Assisteix a l’escola nocturna del convent dels Teatins i comença el seu interès pel dibuix i la pintura. Malgrat que els seus pares no entenien l’afecció que tenia per la pintura, Jaume segueix pintant encara que ho feia d’amagat de la família i dels veïns.

Mentre feia el servei militar a Palma, assisteix a algunes classes amb el pintor i fotògraf Josep Pons Frau (Sineu 1883- Palma 1952). Al llarg de la dècada dels trenta exhibeix les seves obres a diferents locals, no expositius, de Cala Rajada: Hotel Castellet, Cas Bombu i Casa Mateo. El 1933 acudeix a unes poques classes que impartia a Cala Rajada el pintor d’origen romanès Arthur Segal (1875- 1944), un dels artistas que s’establiren a Cala Rajada fugint del clima de persecució imperant a l’Alemanya dels anys trenta, agreujada per la seva condició de jueu. L’any 1941 es casa amb l’artanenca Margalida Servera Ginard i el 1944 realitza la primera exposició, diguem-ne seriosa a la Caixa de Pensions d’Artà.

El 1950 coneix al periodista i crític Gabriel Fuster Mayans, Gafim, el seu descobridor i qui li organitza la primera exposición a Palma que tindrà lloc a Galeries Costa el 1951, el mateix any en què guanya la Medalla de Bronze al X Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma. El 1952 participa a una exposició col·lectiva al Museu Regional d’Artà titulada Quatre pintors i guanya la Medalla d’Argent de l’ XI Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma. Durant els anys 1954-1956 es presenta a diferents certàmens de pintura que es convoquen a Palma.

Per veure de llançar la seva carrera, el 1957, Mercant i la seva esposa deixen Capdepera per instal·lar-se a Palma. Durant quatre anys resideixen al Secar de la Real, i després a l’eixample de Palma. L’any 1959 du a terme dues exposicions, primer al poble de Puigpunyent i seguidament a les galeries Gralla de Palma; el 1961 exposa a l’Agrupació Artística de Manacor; el 1963 a la Galeria Minòrica, i el 1964, el mateix any en què comença a treballar de bidell al Col·legi d’Arquitectes de Palma, guanya el I Certamen Nacional de Pintura de Paisatge i Costums de les Balears. El 1970 es jubila de bidell i comença a dedicar-se exclusivament a la pintura però, a partir de l’any 1975, per motius de salut, va deixant poc a poc de pintar.

En els anys setanta realitza importants exposicions: 1972 a Galeria Pelaires; 1973 a Galeria Dera; el 1974 exposa en el Col·legi d’Arquitectes i una col·lectiva a la Galeria Grife y Escoda de Palma; el 1977 Capdepera li ret una exposició-homenatge ; entre 1979 i 1980, participa a una col·lectiva sobre el patrimoni artístic de l’Antiga Diputació, celebrada a sa Llonja de Palma. El 1986 la Fundació Bartomeu March Servera de Palma inaugura una individual de Mercant, i a l’any 1989, a sa Llonja de Palma, es duu a terme una mostra antològica de la seva obra; a l’any següent exposa a sa Torre de ses Puntes de Manacor i participa a una col·lectiva, celebrada a Capdepera, titulada Art avui; el 1993 fou un dels artistes presents a l’exposició 100 anys, 100 pintors.
Després d’una llarga malaltia i amb problemes de demència mor el dia 26 d’abril del 1999.

L’obra del pintor autodidacta Jaume Mercant és el resultat d’una lluita, la que mantendrà ja de ben petit quan, malgrat l’oposició dels seus pares, que no entenien l’afecció que tenia per la pintura, sense gairebé referents artístics i amb escassa formació, va decidir, a despit de la família, amb absoluta fermesa, dedicar la seva vida a la seva vocació, la de pintar.
El conjunt de la seva obra és fruit d’una «acció solitària i personal» forjada a força d’aprenentatge, de superació, d’experimentació, de feina. Va ser un pintor a contracorrent, en absolut gregari, que es va mantenir al marge de tendències i grups; un artista que mai va viure de la pintura, però sempre va viure per a la pintura, que va valorar el fet creador i la seva llibertat i independència per damunt qualsevol consideració.

Si bé al llarg de més de cinquanta anys de trajectòria va conrear diferents gèneres: retrats, bodegons, algun tema religiós… està considerat sobre tot paisatgista, un renovador del gènere i un dels més interessants i personals de la segona meitat del segle XX a Balears, i de fet a partir dels anys quaranta el paisatge es convertirà en el seu principal mitjà d’expressió.
La seva pintura parteix sempre d’allò que l’envolta, del seu entorn més proper. Des de les primeres obres conservades, dels anys vint, fins la seva partida cap a Palma, els quadres de Mercant mostren Capdepera i els seus paisatges, el Castell, els seus carrers, però també vistes de Cala Rajada, Es Carregador, Son Moll…

L’any 1957, en què deixa Capdepera per instal·lar-se al Secar de la Real, es produeix un abans i un després en el que fa referència a la localització dels motius paisatgístics que l’inspiren. Ara passa a pintar el Secar de la Real i l’entorn de Palma: la Catedral, el Castell de Bellver, alguns paisatges urbans de la Palma antiga, però també el port d’Andratx, Peguera, Puigpunyent, Estellencs… L’any 1961 passa a residir a l’eixample de Palma, moment en què a més dels indrets ja citats, amplia la temàtica paisatgística: el port de Palma però també el pla de Sant Jordi, Es Jonquet, així com l’interior de la Catedral. Finalment a partit del 1970, any de la seva jubilació, compaginarà la seva residència a Palma amb llargues temporades a Capdepera, a la seva finca de Ses Cases Noves, moment en què reprèn la temàtica de Capdepera i el seu entorn.

Com ja he dit, els elements dels seus quadres mostren indrets i motius fàcilment identificables però Mercant rebutja la còpia, de manera que la seva pintura es basa en el record del que ha vist, del que ha viscut, de l,empremta que li ha provocat i a partir d’aquí, realitza a llapis, bolígraf o retolador, sobre paper o cartró, una sèrie d’esbossos que, depenent de l’època, trasllada a tela, cartró, taula o tàblex aplicant seguidament diverses capes o veladures molt subtils de pintura a l’oli. Mercant, al seu taller, i a partir del que ha copsat a la memòria, reorganitza l’espai, idealitza els motius, depura les formes i afegeix, suprimeix o modifica els elements compositius en funció de la idea o sentiment que l’anima mitjançant la utilització del color, la llum, l’espai i l’atmosfera, tot convertint allò quotidià en poètic. No l’interessa la «mimesi» sinó l’evocació, la suggestió. La seva obra parla d’emocions, de sentiments i mitjançant un llenguatge suggestiu, representa un entorn mediatitzat per la subjectivitat. Els seus paisatges són interpretacions, recreacions d’allò que ha observat; estan a mig camí entre la realitat i el seu món interior, són un reflex d’ell mateix, de la seva manera d’estar al món i de percebre l’entorn, expressen el seu jo més profund, són en definitiva paisatges interiors. Els carrers desèrtics, els paisatges i els indrets buits transmeten una atmosfera de placidesa, de silenci, de serenitat, com si el temps s’hagués detingut, tot accentuat per l’absència de qualsevol vestigi de presència humana, exceptuant les escasses ocasions en què hi apareix alguna referència llunyana, com un element més del paisatge.

El recurs dels contrallums, de les llums crepusculars de primera hora del dia o de l’hora foscant, accentua i dona suport a la seva personal visió de desolació i de buit. Mercant aprofundeix en el que és real, en els seus límits, creant una realitat ampliada.
Les primeres obres conservades són dels anys vint i si bé mostren carències tècniques són un clar testimoni de la seva precocitat i talent innat. En aquestes primeres obres i en altres dels anys trenta i algunes de la dècada dels quaranta prioritza la pinzellada solta, els colors mesclats al llenç i una gamma cromàtica més ample, alternant obres més aviat academicistes amb altres de trets postimpressionistes.

Però, a mesura que evoluciona, especialment a partir de la dècada dels cinquanta, el seu llenguatge comença a definir-se i s’encamina cap a la recerca de la depuració formal, mentre que els efectes lumínics són cada cop més importants, tot aconseguit mitjançant l’ús de pinzells de petit format que li permeten un treball subtil i minuciós, així com la utilització d’escassa pintura i una pinzellada quasi imperceptible, amb capes de veladures molt difuminades, de manera que a vegades s’aprecia el tremat de la tela. A la dècada dels seixanta conviuen a la seva obra, per una part la idealització, expressant la quimera d’una Mallorca que habita els seus somnis, la Mallorca desitjada, i per l’altra la crítica a la disbauxa constructiva, a la destrucció del paisatge i a la deshumanització de la ciutat, a més d’obres que estan a mig camí entre la crítica social i la caricatura, i d’altres amb alguns trets surrealistes.

A mesura que la seva obra va progressant es va fent cada cop més personal, fins arribar a una subjectiva i pròpia interpretació del gènere paisatgístic. Serà, com he dit, un camí cap a la depuració i simplificació formal i cromàtica, especialment en els anys setanta, moment en què la seva obra cobra força formal; una etapa fructífera en quantitat però especialment en qualitat i que marca la seva maduresa artística. Una obra en definitiva carregada de sensibilitat i lirisme, personal i inconfusible.

Els quadres d’aquesta exposició abasten i fan un recorregut per les distintes etapes de la trajectòria de Mercant, des d’una de les primeres obres conservades, dels anys vint, fins a un dels darrers olis de l’any 1976. Totes les obres estan realitzades a l’oli com era, per altra part, habitual en el gruix de la seva obra, exceptuant un esbós realitzat a llapis sobre paper. La majoria d’obres estan pintades sobre tela, si bé també n’hi ha vàries sobre taula i una, dels anys vint, realitzada damunt cartró,com totes les conservades d’aquesta dècada.

M. Esperança Llabrés Terrassa, historiadora de l’Art i comissària.
Kairoi Art Digital Museum.