Una de tantes coses que m’agrada en aquesta vida és observar la naturalesa i, com que tenc la sort de viure a foravila, a pics s’estravé que la puc veure  i experimentar de ben a prop. Per això l’altre dia vaig tenir el privilegi de trobar un niu de mèl·leres dalt d’un arbre i, intentant no molestar gaire, n’he pogut fer un seguiment fotogràfic durant deu dies (un estudi de camp a la meva manera idò).

Primer de tot me va sorprendre que la colla d’ocells (recordem que les mèl·leres col·laboren tant mascles com femelles en la criança)  reutilitzassin un niu  que ja estava fet. Si no l’he observat malament (de tant en tant li pegava una ullada) feia dos anys que estava buit i no l’usaven, però estava tan ben fet que es mantenia en bon estat . En aquest sentit desconec si l’han hagut de reforçar un poc o si l’han agafat talment. 

La qüestió és que la setmana passada, dia 30 d’abril,  hi vaig descobrir un trio de butzes (“que són de lletges” van opinar les meves nines, i és que l’animal de ploma quan són butzes recent nates no són de molt bon veure) que cantaven demanant menjar. Les podeu veure a continuació:

Dia 30 d’abril eren unes butzetes.

Set dies després (7 de maig)  ja se pot dir que eren adolescents (potser me va fer falta una foto intermitja, però desconeixia que fessin tanta via i tampoc les volia molestar en excés) i mentre les feia la foto me miraven temeroses, com podeu obervar: 

Dia set de maig ja eren uns bergantells

Els tres mateixos, però aquest pic el del centre va obrir l’ullet per veure’m

Avui en pujar a l’arbre ja no hi eren i pel que sembla les tres han sobreviscut i pres el vol (o això m’agradaria imaginar si més no). Que curiosa i guapa és la naturalesa i quin privilegi és observar-la de tan a prop!

Niu ja buit f’avui

Una constucció cinc estrelles que va suportar els 37 litres de l’altre dia, amb ventades incloses