I per què cal confiar en la ciència? Per què cal creure-hi i no preferir altres pseudociències experimentals que coneguts nostres, dia sí i dia també, ens han dit que els ha funcionat tan bé? Més enllà que qui fa ciència són professionals amb formació acadèmica seriosa (no sempre és així en les pseudociències), la clau és que es basen en el mètode científic, el qual ara explicaré i descobrirem que és el sistema més eficaç i rigorós possible (que no infal·lible) per creure-hi.
Com he posat abans entre parèntesi, potser no sigui cent per cent infal·lible (poques coses ho són en aquesta vida), però és de sobres el sistema que més s’hi aproxima i, a pesar que al llarg de la història a través d’aquest sistema s’han comès errors, si posam la balança, els encerts han estat, de sobres, superiors (de rampellada si pensam en medicina basta anomenar la penicil·lina, les diferents vacunes que han aturat moltes malalties i epidèmies, l’augment de l’esperança de vida…). I per què és tan segur aquest sistema? Doncs perquè bàsicament abans de donar-se per acabat passa per tot un procés de proves i errors, anàlisis, rectificacions… que cap altre mètode alternatiu usa (ni tampoc li interessa usar, no fos cosa…) .En resum pot qualificar-se com “un mètode d’investigació que s’ha de basar en la recol·lecció d’evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic”.
Si per exemple continuam en el món de la medicina, podem veure com s’usa aquest mètode en un assaig clínic, abans de posar en venda el medicament o vacuna corresponent:
Esquema d’un assaig clínic extret de la revista Mètode en un número en el qual es parla dels avanços i provatures que s’estan realitzant actualment en la lluita contra el càncer.
Que darrere tot això hi ha comercialitzadores farmacèutiques i negoci? Evidentment que sí, res es fa per no res, i si les empreses posen diners per investigar en voldran treure un rèdit econòmic posteriorment. I sí, segurament això ha produït alguns abusos, però no siguem innocents, vivim malauradament en un món salvatgement capitalista, i la medicina no n’és aliena, però tampoc la pseudociència (no me posaré a recapitular el negoci que igualment hi ha darrere, ja sigui en venda de `productes, consultes, conferències o cursets online). En un món com el nostre, ni el pobre Che Guevara, símbol de la revolució comunista, se salva d’estar penjat en el Corte Inglés. Això tenguem-ho clar.
Un detall més que cal tenir en compte és que un científic quan ha acabat la seva investigació l’ha de publicar en revistes i espais especialitzats en què altres companys analitzen en lupa les seves conclusions i hi fan aportacions, rectificacions i, en alguns casos, directament les rebutgen. Un sedàs més, idò, que s’ha de posar a tot aquest llarg procés.
En resum, ara que ja sabem d’on provenen les coses i el camí que recorren abans de veure la llum, ja estam prfeparats per parlar de ciència en els propers capítols. Fins a la pròxima!