El violoncel·lista Gabriel Fiol tocarà en solitari tres de les famoses sis Suites que Johan Sebastian Bach va compondre per a aquest instrument entre 1717 i 1723. La interpretació de Fiol constitueix el gruix de l’espectacle Cartes a Bach, un muntatge que es completa amb teatre i dansa, en el qual es dona veu a les desconegudes esposes del geni de la música barroca, Maria Bàrbara i Anna Magdalena, mares dels seus vint fills, que van ser un “pilar fonamental” en la seva vida i en la seva carrera.Es podrà veure el pròxim dia 30 d’agost a les 20:30, dins de la programació d’estiu del Castell de Bellver.

‘Cartes a Bach’ és un projecte del duo Voicello, format per Gabriel Fiol i la soprano Carme Garí, al qual s’han unit l’escriptora Maria Estelrich i la ballarina Nathalie Quaiba. Sorgeix quan el violoncel·lista decideix que ha arribat a un moment de la seva carrera en el qual es sent preparat per a tocar en públic aquestes Suites mitjançant les quals, en la primera meitat del segle XVIII, Bach converteix al violoncel en instrument solista. Aquestes obres es troben en el “programa obligatori per a violoncel·listes de tots els conservatoris superiors, són difícils i complicades de tocar i requereixen molta concentració per part de l’instrumentista. En Gabriel Fiol, porta molts anys tocant-les en privat, estudiant-les, i és ara quan, per la seva trajectòria, té el bagatge suficient i assegurat per a interpretar-les en públic. Quan es va plantejar oferir al públic “la seva pròpia versió” d’aquestes peces emblemàtiques, que coneix molt bé, va pensar a compartir aquesta música amb altres disciplines, obres per a la creació de les quals Bach es va inspirar “en danses populars i va convertir aquests ritmes en música erudita”.

D’aquesta manera, el teatre i la dansa van entrar de manera orgànica en el projecte, ens explicaren Fiol i Garí components de Voicello, inspirats pels sentiments que revelen cadascuna d’aquestes composicions.
La primera “és alegre optimista, positiva, el seu preludi és molt conegut, per exemple, sona en la pel·lícula Màster and commander. La segona és més trista, melancòlica i introvertida, encara que també és molt bonica, i, finalment, la tercera, és d’una tonalitat més oberta i major amplitud sonora”.
Tot això va portar a aquests artistes a pensar en una cosa més gran i recrear la vida del compositor a través de les seves esposes, que prenen la veu per a parlar dels fets quotidians, dels seus sentiments com a dones, mares, cuidadores, principal suport i col·laboradores del músic alemany. Així, Maria Bàrbara Bach i Anna Magdalena Bach, interpretades, respectivament per Garí i Estelrich, compten, des de la ficció, i sobre la base de les poques dades que d’elles que es coneixen, “que van estar al costat de Bach donant-li el seu suport, amb el qual van contribuir al fet que ell pogués dedicar-se al seu treball, alguna cosa que ha succeït tantes vegades al llarg de la història, és una manera d’aportar-los visibilitat”. Maria Estelrich, després d’un treball de recerca, va escriure les cartes que donen títol a l’espectacle, que compta amb Bernat Pujol en la direcció actor-al. Garí cantarà al final d’aquest.

De Maria Bàrbara es coneix molt poc, com que era cosina de Bach, cantant, que va tenir set fills i que va morir jove, després d’un matrimoni de dotze anys, durant un viatge del mestre acompanyant al príncep que era el seu mecenes. D’Anna Magdalena han arribat més dades als nostres dies, perquè va ser l’esposa que li va sobreviure. Era soprano i va abandonar la seva carrera per a casar-se, va tenir tretze fills, ajudava el músic a transcriure les seves obres i es va convertir en la guardiana del seu llegat. Les fonts conten que els dos matrimonis van ser per amor. “Se suposa que eren dues dones cultes de l’època, que sabien tocar instruments i valoraven el talent del seu marit”.

La ballarina Nathalie Quaiba interpreta els sentiments de “alegria, tristesa, solitud, dramatisme” que destil·len les Suites i els textos de Estelrich. Ho fa mitjançant coreografies en les quals combina “el que serien els balls de la cort, la dansa contemporània, el ballet clàssic, la dansa del ventre o els balls tradicionals”, segons les diferents situacions en les quals intervé. Quaiba ens va dir “em sento molt bé en aquest muntatge, molt integrada amb la vida d’aquestes dones essencials perquè Bach pogués compondre la seva música, que van ser mamàs, amants, esposes, que eren el cable a terra del músic, que van viure en una època tan difícil per a la dona . El que exprés ho faig des del cor”
L’espectacle multidisciplinari ‘Cartes a Bach’ conjumina música, teatre i dansa. Sens dubte serà un nou èxit de “Voicello”.