Amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys de la primera marxa per reivindicar el Tren de Llevant publicam una sèrie d’entrevistes de persones que participaren en alguna de les marxes que la Plataforma pel Tren de Llevant convocà des de l’any 1998.

Ençata aquesta secció Josep Cortès Servera. Ell visqué, com a responsable de la revista Flor de Card, en primera línia, la primera de les marxes.

Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, … 

Tenc 72 anys i visc a Sant Llorenç; estic jubilat.

Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

Vaig participar en les primeres marxes. Com a director de Flor de Card, vaig publicar bastants articles –meus i d’altres col·laboradors– sobre la necessitat de recuperar el tren. El desembre de 1978 en férem l’Editorial

 Perquè ho feies?

Perquè estic a favor dels transport col·lectiu menys contaminant.

Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?

Record que hi havia molta gent, gran i petita. A una d’elles, en esser a Manacor, davant l’estació, Antoni Gomila va arengar els participants.

Recordes amb qui anaves, anècdotes?

Amb la meva dona, els meus fills, amics…

Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?

Eren una reivindicació col·lectiva a la qual hi participaven els sectors més progressistes de Mallorca, entre els quals hi havia el GOB i el PSM.

Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades… Quines creus que han estat les errades de la plataforma?

Crec que les errades provenen més dels governs autonòmics: els de dretes no volen que torni el tren i els d’esquerres no s’ho han pres prou seriosament. L’ajuntament de Manacor també va posar moltes traves i alguns particulars que tenien terrenys prop de les vies també s’hi oposaren.

Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?

No sé com acabarà, però mentres governi el Partit Popular no crec que es recuperi el tren.

Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?

Que s’hauria de prendre mostra del que fan per Europa, que conviuen sense problemes els trens, els tramvies, els cotxes, les bicicletes i els vianants.

Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d’avui?

La recuperació del transport col·lectiu per millorar la qualitat de vida, sempre serà una reivindicació vigent.

Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per alguna cosa?

Hi aniria, encara que no confiï en un resultat positiu a curt termini.