Quan en els anys cinquanta, seixanta, setanta….anàvem a escola, era d’obligat compliment aprendre la tabla, les oracions i altres lliçons “de cor”. Volia dir que s’havia d’aprendre de memòria, paraula per paraula (i si es feien punts i comes, ja era per nota alta)
Si l’infant no entenia els conceptes, si no s’entenia res, era igual. El reconeixement venia per la precissió i velocitat de la “carretilla” .
Quina escola, aquella!
El DCVB mostra (Apartat de COR)
|| 5. El cor humà com a centre suposat de les facultats intel·lectuals, i especialment: a) La memòria. Venir una cosa al cor: venir a la memòria, acudir al record (Mall.). Tenir una cosa sobre cor: tenir-la a la memòria, recordar-se’n (Mall.). Saber de cor: saber de memòria (Cat., Val., Bal.). «Saps la lliçó de cor, però no l’entens». «Un jove ha recitat de cor una poesia molt llarga». Se sabia ja de cor totes les històries y llegendes, Oller Rur. urb. 30. El Rei sap les Escriptures | i tots els llibres, de cor, Alcover Cap al tard.—b) L’enteniment. «Aqueixa criatura té molt bon cor» (Eiv.). «Si aquest al·lot té bon cor, que m’ho diga!» (Eiv.). Amb el cor adormit:quan algú, mig adormiscat, no es dóna compte del que fa (Borràs, ap. BSCC, xv, 244).
Aportació d’Antoni Quetglas
Imatge: “A la memòria” de Tate Lucena. Galeria d’art Dual. Girona