En Guillem Pont ha participat en diverses marxes reivindicatives des de l’any 1988. Aquestes són les seves reflexions sobre el tema.

Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …

Guillem Pont, 74 anys, jubilat. Visc a Sant Llorenç des Cardassar

Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

Com a simple marxaire he anat a múltiples marxes. Les primeres em semblaren més transversals (hi havia gent de tota ideologia).

Perquè ho feies?

Aleshores pensàvem -ara en tenc dubtes- que el transport més ecològic era el tren. El meu posicionament era ambientalista.

 Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?

L’esperit festiu, els els xops agafats al manco en dues d’elles i la transversalitat de les primeres marxes.

Resultà una errada reivindicativa la tudadissa i prepotència en la festa de inauguració de l’estació de Sant Llorenç. Desilusionant veure la utilització política de les marxes.

Vist en perspectiva i atenent els resultats, d’orgull ben poca cosa. Resta el posicionament ètic, la lluita per uns ideals.

Recordes amb qui anaves, anècdotes?

De Sant Llorenç, si fa no fa, sempre érem els mateixos, persones de tendència progressista. En general persones ben posicionades econòmicament que vindicaven el tren com a mesura igualitària. Anècdotes més destacables, els xops, caminar sota la pluja a la recerca d’un ideal i l’esforç físics que feien alguns dels marxaires.

Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?

Va ser un intent frustrat d’encalçar la utopia d’un transport públic eficient i ecològic per a tota la comunitat. No es volia arribar a l’actual situació de saturació de les carreteres per vehicles particulars , moltes vegades d’ús individual, i de lloguer.

Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades… Quines creus que han estat les errades de la plataforma?

No és errada de la plataforma que s’ha topat amb la murada de les “bones paraules”. Al meu entendre l’errada es que es vestien de marxaires les mateixes persones que tenien la responsabilitat política de solucionar el problema. Fins i tot es va comentar, no sé si és del tot cert, que en temps de govern de progrés havien arribat doblers d’Europa per a tal fi, i que es van perdre per descuit o desidia dels responsables polítics. Les marxes van ser utilitzades per pescar vots sense dedicar-hi després persones ni recursos per al foment del transport ferroviari.

Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?

De cap de les maneres. Pensàvem que, a hores d’ara, seria tema resolt.

Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?

S’hauria de redefinir “l’estat de la qüestió”. Amb l’aparició dels vehicles elèctrics, ¿és el tren la opció més ecològica i sostenible?. ¿Quins camins segueixen els països més avesats i amb més consciència ambiental -Suïssa, nòrdics…- per a les noves línies?. ¿Què en diu la LINCC UIB?

Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d’avui?

No ho sé, dependrà de la resposta a la pregunta anterior. Més enllà del posicionament emocional derivat del seguiment de múltiples marxes, hauria de prevaler la consideració del doble cost: ambiental i econòmic.

També, mitjançant enquesta aleatòria, sera interessant recollir la opinió generalitzada de les poblacions afectades per la falta del tren. Quin percentatge de població vol tren?

 Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per alguna cosa?

Són tres preguntes. En resposta a la primera i al ser cuidador de persones majors dependria de la disponibilitat (i de l’ambient).

En quan al ressò i l’èxit, dependria de la participació. Es una arma de dos talls. Si no hi ha d’haver una vertadera munió de gent es dona força als anti-tren (Recordi’s que a la darrera marxa de Son Servera, després dels discursos dels polítics en clau electoral, restà molt poca gent, el que se’n diu “quatre rates”).

I en quan a la utilitat, amb el Govern actual no crec que servís per a res.