10 preguntes a peu de via amb Felip Forteza i Isabel Nicolau. A més de les preguntes de rigor els hem demanat si es podien fer una foto amb alguna de les camisetes de les marxes pel tren, però la torrentada del 2018 les se’n dugué 

Som en Felip Forteza Amengual. 70 anys. Visc a Sant Llorenç des Cardasar. Actualment jubilat en actiu traball els metalls amb aspiracions artístiques.

Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

Hem participat en quasi totes les marxes i manifestacions pro tren de Llevant.

Perquè ho feies?

Hi anàvem amb nostalgia per recuperar el tren, per les vivències de petits i convençuts de qué era un transport de futur i una alternativa al cotxe i la carretera.

Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per
haver-hi pres part?

La marxa era una festa, una caminada. Un dia de bauxa amb una finalitat que esperàvem aconseguir. Estam orgullosos perquè pensam que gràcies a aquestes mobilitzacions, al manco s’ha recuperat amb normalitat el tram Inca Manacor.

Recordes amb qui anaves, anècdotes?

Hi anàvem el grup d’amistats i coneguts, i com a cosa extraordinària haver caminat d’Artà fins a Manacor.

Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que
eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?

Si algun dia, en el futur, que voldria no fos molt llunyà, és recupera el tren, li contaríem que gràcies a aquestes marxes ara tenim tren.

Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des
de la societat civil, hem comès errades… Quines creus que han estat les errades de la plataforma?

Les marxes es feien amb la millor de les intencions. Si no s’ha aconseguit és perquè no hi ha hagut voluntat de continuar endavant per part dels mandataris. Pensem en la polèmica que es va crear per travessar Manacor.

Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?

Han passat 25 anys, s’han fet moltes inversions. Desmantellar les infraestructures velles, condicionar terrenys, restaurar edificis d’estacions, arreglar la via verda. De moment és voler omplir un pou sense fons.

Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?

Ens deuen una explicació, parlar clar, fer el que prometen i no marejar la perdiu.

Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d’avui?

És una reivindicació vigent. Justificada sempre que sia moderna, ràpida , eficient i actualitzada.

(Foto de Petra Ballester)

Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per
alguna cosa?

Encara que estam decebuts, hi aniríem. Si aquesta vegada no serveix per a res, ho podem deixar anar.