Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …
Visc a Sant Llorenç i faig feina a l’oficina de correus de Manacor.

Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

El cert és que fa ja tanta estona que el record és difús, crec que la darrera que vaig participar acabava al poliesportiu de Son Servera.

Perquè ho feies?
Perquè sempre he defensat les causes que, des del meu punt de vista, puguin beneficiar a la major part de la gent que viu a les Illes Balears.

Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per
haver-hi pres part?
Quan es varen començar les obres per fer el tren de Llevant.

Recordes amb qui anaves, anècdotes?
Amb amics o la meva dona, no record cap anècdota en especial.

Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
Eren convencions impulsades, en part per la societat i en part per partits polítics a l’oposició, els quals quan varen estar al govern tampoc varen fer gairebé res per fer arribar el tren.

Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades… Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
La societat balear és en general una societat dividida, la gent just mira allò que li afecta a ella i poques vegades mou un dit per arribar a la consecució d’un bé en comú de la societat. No sé com canviar aquesta tendència, és molt difícil, però des del meu punt de vista és així, i es reflecteix en el nostre dia a dia, al bar molta gent és queixa, però quan és hora d’aferrar-s’hi, ningú es vol embrutar les mans.

Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
Al principi no, però passats els anys el que crec és que el difícil és que mai s’acabi fent aquest tren.

Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?                 A banda d’agradar-me anar en transport públic allà a on està ben implantat, m’agrada caminar, i crec que a molta gent que ara camina o fa esport i defensa poder seguir fent-ho per la via del tren (o via verda que en diuen) és perquè és l’únic lloc a on saben que, d’avui per demà, no hi trobaran cap paret, barrera, tànsit rodat o renou de cotxes,etc. És un lloc pacificat. En aquest aspecte hauríem de ser conscients de que, tot i que en un principi es pugui queixar, calen més llocs com aquests, a on puguis gaudir de la natura amb una certa tranquil·litat sense allunyar-te en excés dels nuclis urbans.

Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d’avui?

La reivindicació d’un transport públic millor i a l’abast de tothom, ha de ser sempre vigent. S’ha de reconèixer que durant la darrera legislatura s’ha millorat bastant, però encara no és suficient. Hi hauria d’haver una sortida de transport públic (bus o tren) d’Artà a Ciutat cada vint minuts com a molt, al cap i a la fi en bus és una línia recta que no suposa haver de fer cap infraestructura
excepcional, en aquest cas, que el tren hagi d’anar a voltar per Inca per arribar a Ciutat li resta atractiu. La gent el que vol és que si perd el transport que surt d’aquí a 5 minuts no haver d’esperar una hora per tornar a agafar-ne un altre, això és una concepció tercermundista del transport públic, així es fa als països
desenvolupats i ningú es queixa de si és rendible o no, és necessari i punt. A Bergen (Noruega) a on he estat fa unes setmanes, tot i ser una ciutat amb molt menys turisme que Palma, sortia cada 5 minuts un tramvia des del centre de la ciutat fins a l’aeroport per un preu de 4€ els adults i gratuït pels menors si anaven acompanyats (preu de turista). A Alemanya també hi donen un servei
infinitament millor que no pas el d’aquí.

Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per alguna cosa?

Depèn de com es plantegés. Les reivindicacions no han de servir per callar boques i col·locar a aquell o a aquell altre, sinó a la consecució d’un bé comú per a la major part de la gent que viu aquí i no per a uns pocs.