Na Petra Ballester fou una activista destacada en la reivindicació del Tren de Llevant. Hem volgut saber quins records guarda de quan era membre de l’Associació de Veïnats de Sant Llorenç.

Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …

Soc na Petra Ballester, tinc 57 anys, actualment visc a Inca i soc administrativa. Tinc arrels llorençines i vaig viure un quants d’anys a Sant Llorenç des Cardassar.

Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

Concretament vaig participar amb la VII Marxa pel Tren que es va celebrar a l’estació de Sant Llorenç des Cardassar el 8 de juny de 2008, com a ciutadana i, a la vegada, en representació de l’Associació de Veïnats.

Perquè ho feies?

Per la meva implicació amb l’Associació, col·laborarem directament amb la Plataforma pel Tren de Llevant amb actes, reunions i amb l’organització de la marxa.

Particularment pensava i penso que el tren és una necessitat com a mitjà de transport sostenible de futur, garantir i promoure la mobilitat entre pobles i, el més important, el baix impacte mediambiental.

Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?

Molts bon records, moltíssima il·lusió veient la complicitat entre entitats, Ajuntaments i voluntaris varen fer que la il·lusió i les ganes per la reivindicació fos més amable, ho gaudirem tots moltíssim.

Recordes amb qui anaves, anècdotes?

Amb la meva filla, amics i amb la Plataforma que des de el minut ú es va col ·laborar amb l’organització de la Marxa. Recordo que l’organització perillava pel mal temps, però finalment tot va anar molt bé.

Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?

Que gràcies a les intencions i lluita mitjançat les marxes i manifestacions per part de la plataforma i entitats col·laboradores per la millora de la mobilitat es recuperar el tram Inca-Manacor, i així millorar la mobilitat a la zona del Llevant, malgrat que la recuperació fins a Capdepera encara estigui a l’aire per la insuficient implicació política.

Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades… Quines creus que han estat les errades de la plataforma?

La plataforma no s’ha equivocat! La plataforma va reivindicar la tornada del tren i sense un consens polític les eines es tornen difuses i cansa. Es vas fer tot el possible per impulsar i moure a la ciutadania mitjançant les marxes i manifestacions, el problema, com he dit abans, és la falta d’implicació per part dels mandataris. Es cert que es va aconseguir la posada de la primera via a Artà, però després es  va comunicar que no es faria, un bon desbarat! Repeteixo, hi ha d’haver molta implicació política.

Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?

Per res! No! El tren de Llevant es molt necessari. VOLEM TREN DE LLEVANT!

Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?

Millorar el transport sostenible és una obligació i un dret, com la sanitat, els serveis socials, l’educació, l’habitatge, etc., pilars fonamentals per la societat civil. Per tant, l’arribada del tren a Capdepera, una fita tant desitjada, milloraria la mobilitat entre pobles i també es milloraria l’impacte mediambiental que és tan necessari.

Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d’avui?

Qualsevol reivindicació es ben justificada, sobre tot la que facilitarà un bon transport públic sostenible.

Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per alguna cosa?

Clar que sí, es l’única eina que té la societat per reivindicar, ara bé, tot depèn de la voluntat política i que hem de lluitar per aconseguir un bon transport sostenible de futur, però han de escoltar-nos.

FEIM VIA!