L’altre dia vaig tenir una estoneta per jo mateix, és a dir una estoneta d’aquestes que aprofites per fer aquelles coses que mai arribes a fer, que deixes de banda prioritzant-ne altres…  Quan me passa això per exemple aprofit per anar a veure el futbol al Moleter o guaitar a la Sala de Plens (per això quasi mai m’hi veuen ni a un lloc ni a l’altre, se veu que aquestes estonetes en aquesta vida “moderna i atropellada” abunden poc). Però bé, l’altre dijous al capvespre misteriosament vaig tenir aquest temps i, com que supòs que no feien futbol, vaig acabar a darrere la Sala.

Hi vaig arribar a les 18.15 hores com a bon Quina que som (començava a les 18 hores) i per un moment no vaig saber si estava  a la Sala de Plens o a una classe de pilates, ja que tot eren braços que s’aixecaven i d’altres que s’abaixaven mecànicament  (curiosament sempre en el mateix ordre: 7-5-1) a una velocitat vertiginosa. Entre que m’asseia i m’acomodava al seient ja havien arribat als “precs i preguntes” (la part final del Ple). Després, per sort,  vaig aclarir que tant de moviment de braços exprés eren unes mocions que es rebutjà considerar pel procediment d’urgència  i per això ni se discutiren. 

Més tranquil, ja vaig poder concentrar-me en el que es deia. Però com que la intenció de l’article no és fer-ne cap resum ni crònica, voldria centrar l’atenció en els que érem allà dins. Excepte jo, la resta dels sis assistents al Ple tenien o bé una relació laboral amb l’ajuntament que l’obligava ser allà (una persona) o bé directament pertanyien a un partit polític (en vaig comptar una del PP, una de xBalears i tres de MÉS). En resum, l’únic ciutadà  “sense vincle” (per dir-ho d’alguna manera) que era a escoltar “el que teòricament ens afecta a tots” només era jo (i encara me podrien retreure que som mig periodista, o pseudoperiodista o el que sigui que sóc).

Això me fa destacar per enèsima vegada que el plens no són la manera idònia d’apropar la política als ciutadans, sinó que un simple tràmit que s’ha de fer. No és atractiu i qui gosa anar-hi (com jo) no s’assabenta de la meitat amb tanta velocitat, coses donades per sabudes, resums exprés… Així que s’hauria de considerar com el que és: un simple tràmit administratiu intern que han de passar els polítics (per molt que hi pugui assistir el públic). Jo, que som professor, ho compar, salvant les distàncies, amb els claustres de professors: és un tràmit pel qual hem de passar per aprovar i desaprovar coses, però no crec que la resta de la comunitat educativa volgués venir a veure’ls. No s’ha de confondre amb desinterès.

Per això mateix ja poden fer-los els capvespres, els dissabtes… que la gent segurament trobarà coses més profitoses per fer. Arribats aquí, el que falta és trobar fórmules per apropar el que passa dins la Sala (que és de tots) a la gent. No seré jo qui digui com s’ha de fer (són els propis polítics qui han de trobar-hi una solució, si és que els interessa), però se m’ocorren algunes idees:

• Fer un acte dels plens. Si no record malament els feia (o els fa) el Secretari de manera neutral, just posant el que s’ha dit i les intervencions de tothom. Seria una opció bona, sempre que es publicassin màxim dues setmanes després del Ple. Posar-ho a la web mesos després, com passava fins ara,  no té sentit. I amagar-ho per dins la web, fora destacar-ho a les xarxes socials, com sí que se destaquen altres notícies més promocionals, tampoc.  Per cert, parlant d’això, aquest nou tarannà de les xarxes de l’ajuntament també va donar per molt al Ple (part de l’oposició trobava que hi faltava “formalitat”). Però això ja donaria per un altre article…
• Que cada partit faci el seu punt de vista del Ple. Així els ciutadans sabrien què pensa cada partit, per què s’oposa a un punt o hi està a favor… Perquè si no l’únic que se sap  (i a pics ni això) és qui ha votat en contra  o a favor, no el perquè. Però això ,supòs,  ja depèn de cada partit de voler tenir informada la ciutadania del que fa  i opina.
• Gravar el Ple. Segurament la forma més fàcil i atractiva. Ajuntaments com Son Servera o Manacor ho fan. Per què nosaltres no?

Sé que som pesat amb el tema, però trob que, si no es van fent passes cap aquesta transparència, la realitat política quedarà molt lluny de la gent, i la democràcia, la bona democràcia, ha der compartida i participativa. Ho vaig demanar infructuosament a l’anterior equip de govern i ho torn demanar al nou: cal prendre alguna mesura. A la Taula Rodona, a l’apartat de Transparència, en Jaume Soler  va assegurar que hi hauria més transparència  i se gravarien els plens. Esperem que més aviat que prest aquesta promesa se compleixi. És un prec de la ciutadania.