En resten algunes peces a museus i cases particulars, però segurament es pot considerar un mot perdut..

Correspon al Sant Llorenç preturístic. La ciència i la tècnica han evolucionat. Avui altres eines, menys laborioses i economicament assequibles, fan la seva funció.

El DCVB mostra:

CAPCINGLEm.
|| 1. Anella d’ullastre o d’altra llenya vincladissa, en forma semicircular amb els extrems units per un travesser recte, que va posada al cap de la cingla i serveix per estrènyer fortament aquesta i subjectar-la al bast o a altra cosa (Freginals, Sanet, Mall., Men.); cast. vilorta de cincha. També es diu capcingle una altra classe d’anella, de forma més irregular (n.o 2 del gravat), que serveix per fermar una corda ben estreta (Mall.).
|| 2. Correja que lliga la part superior del batall a la part superior interior de la campana (Falset).
Fon.: kapsíŋgle (Freginals, Falset, Sanet); kaʦíŋglə (Mall., Men.).
Etim.: del llatí caput cingŭli, ‘cap de la cingla’.

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge dl DCVB