Avui, dimecres 11 d’octubre, Tanatori Son Valentí 16’30 a 19’30 h. També avui, Missa exequial al monestir de La Real, a les 20’00 h. Que descansi en pau aquest gran lluitador en defensa dels més desvalguts.”Recordança del P. Ramon Ballester Vives”, autor P. Josep Amengual i Batle, MSSCC.

“Recordança del P. Ramon Ballester Vives, MSSCC” MSSCC.
Dia 15 d’octubre de 1934, Ramon Ballester Vives va néixer a Son Servera, poble del Llevant de Mallorca, vora la mar, del qual aquell infant prest es va enamorar, tot davant la casa de la família vora la platja de Cala Bona.

A caseva va mamar la devoció a la Mare de Déu de Lluc, a la qual especialment amb sa mare Apolònia visitava pels dies de la Diada, romament en el Cor de la Muntanya una setmana. Son pare, Antoni, més silenciós atenia les feines de ca seva.

No sabem a quina edat en Ramon fou posat intern en el Col·legi de Sant Alfons, dels Clergues Regulars Teatins, en el Carrer del Vi, prop de la nostra Casa casa dels Sagrats Cors del Palma.

Sa mare molt activa volia que en Ramon un dia fos l’apotecari de Son Servera, i va encaminar el fill cap a la Universidad Central de Madrid, en la qual es va matricular en la Facultat de Farmàcia, on tragué alguns crursos. La química orgànica mentre la botànica l’encantava.

Entre tant, el jove va demanar l’ingrés en la nostra Congregació missionera i, admès, va vestir la sotana en la casa del noviciat, en el monestir de La Real, dia 19 de febrer de 1959. La primera professió la va emetre en la mateixa casa dia 25 de febrer de 1960. Així, es va incorporar a l’Escolasticat del Santuari de la Mare de Déu de Lluc, on va entrar en els estudis de filosofia escolàstica, com pertocava, tot adaptant-se al que li mancava, després d’uns anys d’estudis de ciències.

Tot amb tot, malgrat aquella filosofia suposadament perenne fos una mica estantissa, l’Escolar Ramon es va immergir en l’ambient de les lletres, on el seu tarannà de poeta, mostrava una empremta de finor humana plena d’espiritualitat, beguda en la seva contemplació diària de la Moreneta de Lluc.

Eren els anys durant els quals el papa Joan XXIII havia obert les finestres de l’Església. Beneïda hora, per més que ja era tard. Després de la primera sessió del concili Vaticà II, de la tardor de 1962, passat el trienni de vots temporals, dia primer de maig de 1963 va emetre la professió perpètua.

De família molt devota de la Mare de Déu de Lluc. Amb la seva mare, Apolònia, solia passar uns dies en el seu santuari, amb ocasió de les festes de la Diada, que es celebra el diumenge dia 9 de setembre o a partir d’aquesta data.

Ramon va optar per entrar en la Congregació, de manera que començà el noviciat a La Real, amb la vestició de la sotana, que tingué lloc dia 19 de febrer, i va profesar en el mateix lloc dia 25 de febrer de 1960.

Va emetre la professió perpètua a Lluc, dia 1 de maig de 1963, i fou ordenat prevere dia 10 d’agost de 1965, en el mateix santuari, per l’encara novell bisbe Rafael Álvarez de Lara.

Seguidament, en el curs de 1966-1967, va ser destinat a Roma, on va realitzar un curs de pastoral, en especialitzacióp en la sociologia en el Centre que tenia la Companyia de Jesús, en la seva casa Central de Via dei Penitenzieri, (C.I.S.I.C) i, a l’any següent, tornà a Roma, a la mateixa casa de San Celso, Vicolo del Curato, 12, int. 9, des d’on va cursar Teologia de l’Espiritualitat, a l’Institut homònim de la Pontifícia Universitat Gregoriana (1968-1970), on va obtenir el títol de Llicenciat, i va presentar una tesina sobre la diocesaneïtat de la Congregació.

Al llarg de la vida es va dedicar a la formació dels joves, començant com a preceptor a l’Escola Apostòlica Superior de La Real (1970-1971), on després del curs V d’humanitats, hi anaven els aspirants a entrar en el noviciat dels Missioners dels SS. CC. de Lluc i del Seminario Misional de Artajona (Navarra). En aquesta situació va ser nomenat professor d’Espiritualitat i de Teologia de la Vida Religiosa en el Centre d’Estudis de Teologia de Mallorca (CETEM), a Palma, tasca que exercí entre 1971-1974.

Durant aquests quatre anys exercí de Mestre de Novicis, en 2 destinacions molt diferents. La primera, a La Real i a Sant Honorat, i la segona a la República Dominicana a la Comunitat de Santiago de los Caballeros, en la barriada de El Ejido.

Des de 1972 era membre de la Vicaria Episcopal per a la Vida Religiosa i dels Instituts Seculars de la Diòcesi de Mallorca, en el qual va permanèixer fins 1977. Entre el setembre del 1974 fins al 1975, que anà a Rep. Dominicana, va ser mestre dels prenovicis, a Algaida, i al setembre següent fou substituït pel P. Manel Soler. El rector era el P. Joan Jaume Suñer.

Vora aquestes tasques pastorals tradicionals, el P. Ramon va nodrir una espiritualitat sempre oberta, de manera que va manifestar-se el desig de servir més directament els pobres, i ja des d’Algaida va treballar en el restaurant de Can Fideu, vora la carretera, i entre els anys 1975-1977 va treballar des de les residències de «Caritas» i en l’equip de Marginats «La Sapiencia».

El P. Ramon, lluquer des de la infància, aspirava a que el Santuari de la Mare de Déu de Lluc s’encarrilàs més en una pastoral renovada. El Prior P. Guillem Gayà Bauzà havia aconseguit una adaptació als nous temps, des d’una visió més tradicional, i, a més, les sempre ajustades entrades del Santuari eren ben aprofitades. En aquestes circumstàncies, el P. Ramon fou destinat a Lluc i, després de recollir el parer de la comunitat, el P. Superior General el va presentar com a prior, al bisbe.

El 1977 és enviat a Lluc amb el càrrec de Prior, retornant a La Real, a finals de 1984. A l’any següent va ser nomenat Superior de la Real, i també fou rector de la parròquia de la Mare de Déu de la Font de Déu i de Sant Bernat. Per l’any 1988 tornava esser a Lluc, i fou nomenat també Prior, fins a 1990.

Una altra tasca a què va dedicar temps, van ser les predicacions extraparroquials: Exercicis i Recessos Espirituals.

Donada la seva afició a la literatura i poesia, fou un home sensible a la bellesa i a la cultura popular. Ja abans de ser ordenat prevere, va produir alguns treballs per a Vinculum, va col·laborar, amb el P. C. Veny i el seu company de curs, Guillem Celià, a la tornada de la revista Lluc a l’ús de la llengua catalana, no sense comptar amb la hostilitat de l’Estat Espanyol, aleshores dominat pel franquisme.

Quan va ser prior de Lluc, el 1978 va fundar el butlletí trimestral Comunicació Lluc, que ha acabat amb la devolució del Santuari a l’administració directa del bisbat de Mallorca, el 2019. Els seus volums, que cobreixen 41 anys, són imprescindibles per teixir la història de la religiositat cristiana popular de Mallorca, i fins i tot de la cultura en general.

La celebració del Centenari de la Coronació pontifícia de la imatge bruna de la Mare de Déu de Lluc (1884-1984) va impactar el poble de Mallorca, i fins i tot el de les illes germanes d’Eivissa i Menorca.

Des de 2019, La seva darrera residència va ser la casa de Palma, on va morir el 10 d’octubre del 2023.”

P. Josep Amengual i Batle, MSSCC