El 2023 ha estat un any dolent a les Illes Balears quant als accidents de trànsit; han mort 54 persones. Parlam d’aquest tema amb Toni Cànovas, expert de Seguretat Vial.

– L’any 2022 hi va haver 32 víctimes mortals de trànsit a les Illes Balears, i en el 2023 han estat 54. Què ha passat?
– El 2023 quasi hem duplicat la xifra de persones mortes en accidents de trànsit, aquesta és una molt mala notícia i un drama per aquestes persones i les seves famílies.

– Quines creus que han estat les causes principals?
– Des del meu punt de vista, és clar que essencialment els conductors i vianants ens hem relaxat en el segon any postpandèmia. També és cert que hi ha hagut més trànsit que mai a les nostres vies públiques, ja que a les Illes en el 2023 hi ha hagut rècord de turistes amb 18 milions (el rècord d’abans estava amb 17 milions). Tot suma.

– Ara hi ha més accidents mortals que fa uns anys?
– No, ni molt menys. A les Balears hi ha registres oficials de víctimes mortals de trànsit des de l’any 1960, i aquell any, només amb 4.000 vehicles de motor (cotxes, camions, bus, motos…) a les Illes ja hi va haver 45 persones mortes. A l’any 1989 van ser 177, les víctimes mortals. En l’actualitat tenim 1’2 milions de vehicles i comparativament parlant els darrers anys, hem millorat molt en comparació a fa 30 anys.

– Com s’han produït i on han estat aquests accidents mortals que han deixat un balanç de 54 persones mortes el passat 2023?
– A Mallorca han mort 35 persones a Mallorca, 17 entre Eivissa i Formentera i només dues a Menorca. Per tipus de vehicles o vianants, han mort 21 motoristes, 2 ciclomotoristes, 7 ciclistes, 8 vianants i 18 usuaris de turismes (conductors o passatgers). Per tant, 38 d’ells eren usuaris vulnerables.

– Tens el resultats per tipus de vies?
– Per tipus de vies, 42 han estat a carreteres de doble sentit, 10 a autopistes i 12 a vies urbanes.

– Hi ha hagut més homes o dones que han mort a causa d’accidents?
– 42 de les 54 víctimes mortals eren homes, i només 12 dones. I això que actualment la diferència del número de conductors o conductores és reduïda. Això demostra que, la dona com a grup, condueix o caminen clarament amb més prudència que els homes en la via pública.

– La majoria de persones que han perdut la vida a les carreteres eren residents , o també hi ha hagut estrangers?
– 38 persones eren residents, 4 estrangers comunitaris i 10 estrangers no comunitaris. Els mesos d’estiu i turístics són clarament els mesos amb més accidents mortals. També sortim més, hi ha més hores de sol, etc.

– Quins altres factors han influït més en aquests accidents?
– El 80% o més dels accidents són per causa del factor humà. I les tres primeres causes del factor humà són les distraccions, l’alcohol , drogues” i la velocitat excessiva. Després n’hi ha d’altres, com la son, el cansament, l’estrès, les malalties, etc.

– Com es pot millorar aquest factor humà?
– Hi ha dues accions a millorar i treballar: molta sensibilització (mitjans de comunicació, escola, autoescoles, família, …) i seguir aplicant mesures repressives com són, els punts del carnet, les sancions, la retirada del carnet durant un temps i aplicant el codi penal en casos molt greus.

– Moltes gràcies Toni. Ja per acabar, quina conclusió vial fas d’aquesta realitat del 2023?
– Una conclusió seria que sobretot hauríem de circular amb molta més prudència a les carreteres de doble sentit, en aquestes vies hi ha velocitats molt altes i hi ha moltes circumstàncies que hi intervenen com, vehicles de front, animals, vianants, tractors, cicles, ciclomotors, camins rurals cada 20 m, girs a l’esquerra, avançaments perillosos, canvis de rasant i volteres… Tot plegat fa que sigui un “còctel” de molt de perill. A les autopistes tot això no hi és. I l’altra conclusió va dirigida als motoristes quan circulen a aquestes carreteres convencionals de doble sentit, 21 motoristes morts en un any és una tragèdia, quasi tots a carreteres de doble sentit. Sempre hi surten perdent perquè els motoristes poden anar a velocitats altes com un cotxe, però no tenen l’habitacle que els pot protegir, ni tampoc quatre rodes i no duen cinturó.