Era mot molt usat en el nostre entorn (tant que sorprèn que en aquests anys d’atendre la secció encara no haguès sortit).

Emperrar-se, la caparrudesa, sempre té dues orientacions. En sentit positiu orienta vers la tenacitat i la persistència. Però també una part obscura aquella d’aficar la banya en qüestions que no poden portar enlloc.

(Sembla còpia del castella però no surt a la relaci´ó de Barbarismes de Corbera ni en el Normatiu)

El DCVB mostra

EMPERRAR-SEv. refl.
Obstinar-se, entossudir-se; cast. emperrarse. «Quan t’emperres en una cosa, no hi ha manera de llevar-te-la del cap». «Si m’emperro, no em fareu tornar arrera».
Etim.: pres del cast. emperrarse, mat. sign. (derivat de perro).

Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google