Sobre la imatge d’ordi tardà que ja comença a groguejar. (A diferencia d’altres indrets de Mallorca, aquí els ordis tardans -recordi’s les darreres pluges- han granat bé i s’intueix bona producció) una vella frase del segle XVIII.
Goethe l’anomenà “remolí del temps”, posteriorment Ortega i Gasset parlaria de circumstàncies i el corrent marxista de “superestructura”; Domínguez amb el seu “L’esperit del temps” en faria més divulgació.
Es tracta de fer conscients, contemplar i acceptar -o treballar per modificar- el feix de creences i costums que configuren, condicionen o delimiten la nostra circumstància del viure.
Goethe, citat per Stefan Klein a “El tiempo. Los secretos de nuestro bien más escaso” assenyala la riquesa i la velocitat com a aspiracions bàsiques dels joves del seu temps.