Una vegada fet un petit passeig per les pàgines del “Reflexionari” més visitades, m’agradarà fer un altre petit passeig per les que consider, des del meu entendre, més “transformadores”.
Al cap i a la fi la tasca de qualsevol recull d’iddes aleines és aquesta, canviar les pròpies creences, transformar la mirada. Es pot donar l’existència de moltres altres eines transformadores: la lectura, l’escriptura, la investigació… tot el que ens porti a qüestionar les nostres accions. Continua
Llegir l’article de Jaume Perelló a l’arabalears.cat sobre el nou urbanisme a les Illes Balears em va entristir. Constatar que en comptes de demanar responsabilitats a qui ha fet coses fora llei, és dona via lliure a les irregularitats urbanístiques evidenciant així que la cobdícia i el guanys immediat són els valors oficials predominants em situa a la banda dels vençuts. També amb el tema de la llengua i de l’ésser d’aquesta Illa. Vaja enfilall de desbaratades decisions!.
Segurament per associació, en aquest cas contrast, d’iees, vaig recordar la frase que havia llegit el dia anterior. La vella frase de Neil Postman: “Els infants….” Continua
Sobre la imatge d’ordi tardà que ja comença a groguejar. (A diferencia d’altres indrets de Mallorca, aquí els ordis tardans -recordi’s les darreres pluges- han granat bé i s’intueix bona producció) una vella frase del segle XVIII.
Goethe l’anomenà “remolí del temps”, posteriorment Ortega i Gasset parlaria de circumstàncies i el corrent marxista de “superestructura”; Domínguez amb el seu “L’esperit del temps” en faria més divulgació.
Es tracta de fer conscients, contemplar i acceptar -o treballar per modificar- el feix de creences i costums que configuren, condicionen o delimiten la nostra circumstància del viure. Continua
A vegades, just fullejat un llibre, com és el cas, et trobes amb una idea que et porta a la reflexió.
¿Es l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?, es demanava Jorge Wagensberg.
Sobre uns núvols inestables i canviants, una idea per ponar-li dues voltes.
El concepte “original” és, segurament un d’aquells múltiples conceptes que convé desaprendre per tal que es pugui substituir per un altre concepte derivat d’una nova mirada. Si més no és el que planteja de professor de filosofia Josep Mª Esquirol Continua
Festes de beure i menjar a banda es veu que ens ha tocat viure una època amb predomini de l’individualisme sobre l’altruisme, de la competició sobre la cooperació, de l’egoisme sobre la generositat.
Cada un aferrat al seu relat i d’esquena aks relats dels altres. Es una percepció pessimista que, considerant els exemples concrets que tenc al mau abast, s’haurà de considerar, alhora, realista.
Múltiples són els factors que incideixen sobre aquesta presumpta realitat. En tot cas, sembla que l’addicció a “les xarxes” n’és, avui per avui, un dels factors importants.
(La imatge del festeig a la posta de sol, no podria ser més escaient) Continua
Una de les característiques de la persona humana n’és la seva capacitat de compartir sensacions i sentiments.
A vegades -aquí poques- els sentiments compartits porten a la manifestació extraordinària i única, com la de l’altra dia a Barcelona. Continua
Adesiara sorgeixen coses inesperades. En potser un exemple els “Fridays for future” que han engegat, gairebé alhora, els joves de tot el món. Reclamen, amb tota la raó, que els deixem una Terra habitable.
Sense massa consciència hem anat consumint recursos i emmetzinant el Planeta. No cal anar gaire lluny, basta mirar el que passa en el nostre entorn més immediat: fums, plàstics, mata herbes… Continua
A la primavera, la màgica Herba de Sant Joan acostuma a aparèixer a determinats camps i camins.
Es la imatge seleccionada, per contraposició, per suportar la contundent frase descontextualitzada de Claude Steiner. Continua
Es la cinquena entrega dels “Aprenentatges dels docents”, idees compartides per un grapats de persones docents jubilades sobre els seus aprenentatges vitals.
Afecta a un costum fonamental i alhora passat de moda: la necessitat de constància, de perseverar en l’esforç per arribar a les metes. Continua
Sembla que tots desitjam el mateix:
Autonomia, tothom vol fer el que fa “a la seva manera”
Autodeterminació, tothom vol anar on vol anar i no a un altre indret
Relació amb el altres, tant en els moment de bauxa, com en els moments de dol Continua