L’any 1972, quan va néixer Flor de Card, a Sant Llorenç no hi havia cap altra publicació local i si algú volia compartir algunes idees o donar qualque notícia havia de recórrer als diaris d’àmbit illenc, si és que les hi volien publicar. Llavors, amb la irrupció de la revista, els diferents grups que s’havien integrat dins el Club Card disposaren d’un butlletí on exposar les seves activitats; de fet, en el seu primer número ja hi ha informació sobre la biblioteca, conferències, projeccions cinematogràfiques, concursos, exposicions, teatre, esports, l’escola, ressenyes de llibres i cançons…, a més de diversos articles d’opinió i un Editorial, on s’expressava l’opinió del grup que l’editava. És a dir, era una publicació que abastava tot el municipi i que anava dirigida a uns lectors molt diversos.
L’any 2011, amb el naixement de Card.cat, si bé va canviar radicalment el format (els articles passaren a esser més curts, va augmentar la resposta dels lectors a través dels comentaris, es distribuïren les tasques amb diversos editors, la informació va esser molt més immediata…), l’abast continuà essent de tot el municipi, si bé va desaparèixer l’Editorial i els editors deixaren d’opinar sobre l’actualitat llorencina. Aleshores les xarxes socials encara no s’havien estès tant com ara i hi havia poques associacions locals que disposassin de pàgina web.
Avui, tretze anys després, la situació ha canviat radicalment: gairebé totes les associacions disposen d’una publicació digital o xarxes de Whatsapp, Instagram, Twitter (X), Facebook, MySpace, Google+ o d’una pròpia pàgina web, per la qual cosa no necessiten publicar les seves activitats o comunicar-se amb els seus grups mitjançant una eina comuna. És ver que tant Flor de Card com Card.cat tenien una visió més ampla i abastaven grups ben diversos de tota la comunitat llorencina, però els temps canvien i sembla que això, avui, no és una prioritat, com sí que ho era abans.
Amb aquesta situació, potser convendria fer-nos la pregunta de si encara és necessària una publicació com Card.cat, sobretot tenint en compte que des de fa bastants anys no s’hi ha incorporat cap jove que pugui agafar-ne el relleu. De fet, d’entre els cinc que envestírem el projecte (un dels quals, Joan Tomàs Matamalas, se’n cuida de la part tècnica, el que no és poca cosa), un ja ens ha deixat i dos més ja superen amb escreix la setantena.
Deix aquest pensament per si qualcú hi vol dir la seva.
Jo crec que aquesta web (o una altra), és necessària, així com crec que també són necessàries les associacions en general a qualsevol vila. Però que jo ho pensi no vol dir que la gent que trobi que no, no tengui raó, cadascú té una percepció diferent de les coses.
Per a mi el sentit d’aquesta web era ajuntar totes les sensibilitats de la gent que viu al municipi i que tothom s’hi pugués sentir representat, però veient que la major part de les associacions que queden, cadascuna tira pel seu costat als seus perfils de xarxes,i que d’altres col·lectius com la major part dels partits polítics no publiquen una trista nota de premsa en quatre anys, es fa difícil complir aquest objectiu.
Seria una llàstima que l’únic espai d’opinió colectiu i obert a tothom, hagués de desaparèixer, però res dura per sempre 🙂.
Hola: se veritat és què ma vingut un poc de nou se nota què deixa en Pep Cortés, jo estimo aquesta publicació , vaig escriure un seguiment meteorològic durant prop de 40 anys, i me sabria greu què desaparegués de sa pantalla. Però tal vegada es relleu no se presenti i ses xarxes socials són en certa manera una competència molt estesa en a ques Mon modern.
Per lo demés, pens igual que en Xerefi Lliteres