Es la pregunta que adesiara m’envesteix quan d’una o altra manera particip en una d’aquestes activitats que, amb acord generalitzat, qualificam de “solidària”.
Segons determinats pensadors, com Galeano, la solidaritat és horitzontal i s’estables entre iguals, quan ve de dalt a baix, de qui té cap a qui no té, més que solidaritat es tractaria de caritat. Una caritat que pot enganyar i acontentar a qui dóna i alhora ofensiva per a qui rep.

No em referesc a la possible participació activa en multitud de grups i associacions que tenen la consideració de no lucratives i de caire social (Plataforma per la Llengua, OCB, GOB…).

Ni tampoc a aquelles campanyes que, orquestrades per grans multinacionals que es posen la disfressa de la solidaritat (Mercadona, Caixabanc, LIDL…) a l’hora de fer campanyes en moments determinats, com la de recollida d’aliments o de juguetes… quan de lluny es detecta que es simple postureig.

Faig referència a aquelles activitats, sempre ben intencionades, que treballen per a recollir doblers amb la finalitat de cobrir les necessitats bàsiques en diversos camps -que van des de la investigació a la fam, passant pels desastre de la guerra- que els Estats tenen la obligació moral i legal d’atendre.

Entitats i associacions que en comptes de reclamar el que pertoca, els surt més a compte fer xantatge emocional a les persones humils, gastant-se bona part dels donatius rebuts en estructura de poder i despeses publicitàries.

Ajudes o fas osques?. Era el que em demanava quan participava activament en aquells “sopars solidaris” que fa anys es posaren de moda, o quan veig els petits càrrecs en el compte corrent.

No ho tenc gens clar! (A vegades podem jugar a jocs perillosos sense adonar-nos-en)

(Imatge de la mediateca de card.cat)