El títol fa part d’un dels meravellosos axiomes de Wagensberg que mantenc de forma permanent a la meva llista de blogs. Realment poques vegades coneixem l’abast d’això que en diem sort o casualitat.
La majoria de les famílies represaliades després del 36, tenien propietats en els establita de la possessió de Balafi. Casualitat?. Continua
Resulta obvi que és una errada . Segurament una errada innocent. És errada perquè l’Ajuntament té l’obligació de “Promoure l’ús del català en tots els àmbits de la vida del municipi” (BOIB 12.11.1988).
No és qüestió que decideixi el partit o coalició que governa, és una part del sou de tots els regidors, tant dels qui governen com dels que estan a l’oposició, és part de la seva feina, si mes no mentre no canvii el reglament.
Per això retolar “BICICLETAS” en comptes de “BICICLETES” s’ha de considerar errada que quedarà resolta canviant solts una lletra. Continua
Es la pregunta que adesiara m’envesteix quan d’una o altra manera particip en una d’aquestes activitats que, amb acord generalitzat, qualificam de “solidària”.
Segons determinats pensadors, com Galeano, la solidaritat és horitzontal i s’estables entre iguals, quan ve de dalt a baix, de qui té cap a qui no té, més que solidaritat es tractaria de caritat. Una caritat que pot enganyar i acontentar a qui dóna i alhora ofensiva per a qui rep. Continua
Avui 5 de juny és el dia triat per la ONU per recordar la necessària conscienciació en relació al medi. No podem seguir malbaratant els limitats recursos que ofereix la Terra.
Pensant amb això, m’he demanat ¿Quantes quarterades i quant anys d’agricultura regenerativa serien necessaris per compensar la despesa energètica del concert de Taylor Swift?.
Llums, so, viatges amb avió, cotxe i tren…
Molta gent, un genter s’ho va passar beníssim, i es va emocionar, cridar i plorar, però… a quin cost? Continua
Ha passat un any, Els carrers i els negocis es mostren revitalitzats. En el sentir del cor de la gent, malgrat els esforços institucionals per recuperar normalitat, resta encara solam. Els ulls i les veus de les persones entrevistades, a rel de l’aniversari, no menten; la nafra encara és fresca.
Ara potser es tracta de girar fulla i viure, la normlitat és, hauria de ser, continuar la feina perquè una torrentada de les mateixes característiques no pugui repetir tant de mal. Continua
Torrentada. Qüestions obertes/20 – Premis i reconeixements
Potser és resultat d’aquesta timidesa ancestral que ens fa estar a l’aguaït rere la paret mirant, sense ésser vist, tot el que passa. Potser és l’assignació del malnom de la comunitat que ens condiciona (granots!, animalons simpàtics, individualistes, compartint bassal, de sang freda i memòria curta). Potser és la marca religiosa. Poden ser altres raons…no ho arribarem a saber mai. Però cert és que ens aconhortam amb el que ens ha tocat viure (era inevitable, i què hi podem fer…). Continua
Torrentada. Qüestions obertes/19 – La llosa del silenci.
Els ulls de la persona que tenc al davant brillen de forma singular, A la fi hem cobrat!. L’expressió va molt més enllà de la compensació dels danys ocasionats per la torrentada, indiquen satisfacció i conformisme. Aquesta persona, pens, ja no dirà res, li han comprat el silenci.
I de silenci comprat el pensar porta als silencis institucionals, incomprensibles, vergonyosos, ofensius… Segurament legals però no gens ètics i no sé si lícits. Continua
Torrentada. Qüestions obertes – Se’n parla!
Havia tancat aquella serie de comentaris fets sota el genèric “Torrentada-Qüestions obertes” perquè considerava -i encara consider- que cada persona, cada grup, cada comunitat “viu el viure que vol viure”. Es a dir, si és del seu interès té capacitat d’acció.
Però en petit comité han anat sorgint una sèrie d’idees que, potser, cal evidenciar. La primera és aquesta: passats cinc mesos encara és un tema viu.
En bona part dels sopars, trobades o converses, de passada o en forma d’acalorada discussió, surt el tema, mostrant-se tantes opinions com persones que hi participen. (Cada campaneta fa el seu so, diu l’adagi). Continua
Torrentada. Qüestions obertes/11 – Joc polític
Una vegada assumida la torrentada. Ara que ja sabem que, un dia o altra, tornarà a passar. I una vegada presa la decisió -si és que és pren- de treballar, com a comunitat, per mitigar els desastre d’una nova edició, apareix, si més no aparentment, la necessitat del joc polític.
Es fa referència a l’aparença, primer per reconegut desconeixement i també per la manca d’informació, clara i concisa, que ha resultat una variant del luctuós succés. Continua
Torrentada. Qüestions obertes/10 – Torrents i torrents
Sol passar. Quan hom és afectat per alguna cosa es fixa més amb casos semblants. Si un te mal a un peu, sol veure més coixos, i si el mal és en un canell, veu braços enguixats.
No resulta, idò, estrany que ara mirem els torrents amb altres ulls. Continua
Torrentada. Qüestions obertes/9 – “Situació d’emergència”
La qüestió oberta que es planteja ben bé es podria titular “Silencis/2”
Els polítics i tècnics de Recusos Hídrics (a la reunió de l’Espai 36) i els tècnics del Consell Insular de Mallorca (En concret la senyora Lara Ataun en el programa Fred i calent del 26/12/218) parlen de “situació d’emergència”· per refer el que hi havia abans de la torrentada.
Del que hi haurà després de la “situació d’emergència” encara ningú n’ha parlat. Continua
Torrentada. Qüestions Obertes/6 – Silencis
Superats els tres mesos d’ençà de la torrentada no deixen de sorprendre alguns silencis. De banda l’espès silenci dels voluntaris a l’hora de treure fang de les cases, sorprenen, ara, tant els silencis administratius com els intel·lectuals o els associatius. Son ben comptades les exposicions públiques del pensar, del sentir i, encara més, dels tràmits orientats a possibles decisions preventives.
I tot, malgrat a la darrera campanya es parlàs sovint de “transparència” i, en algun dels casos, de “democràcia participativa”. Continua
Torrentada. Qüestions Obertes/5
Després de contemplar i analitzar superficialment els darrers videos, sembla que, de mica en mica, vagi surant un determinat relat derivat de la torrentada. Si fa no fa ve a dir: la desgràcia era inevitable, no s’hi pot fer res i que encara sort que es va donar a darrera hora del capvespre.
Relat que està molt en sintonia amb la nostra cultura, on el conformisme i la resignació cristiana en resulten paradigmàtics.
Un relat que, a més de satisfer a bona part dels afectats, fonamentalment afavoreix a totes les administracions.
Res a dir. Cada comunitat repòn segons les seves necessitats.
Però tampoc no ens hem d’enganyar a nosaltres mateixos. La pluja era, certament, inavitable. Amb el coneixement actual, res podria impedir que tres-cent litres caiguessin en poc temps sobre Infern, sa Carbonera, sa Begura, s’Alma i ses Planes.
Altra cosa en són les conseqüències d’aquesta pluja inevitable i en aquest cas, dramàtica.
Potser seria convenient que ens preparéssim. Segons assenyala la ciència, això tornarà a passar. No sabem quan, però hi tornarà.
Passats dos mesos des de la tràgica torrentada, potser ja es poden plantejar una sèrie de “Qüestions obertes” relatives al tema.
La primera que volem plantejar fa referència al que podríem anomenar cultura del torrent. La finalitat concreta seria complementar una relació de dites, refranys i cançons que es poden localitzar a les rondaies,o a la xarxa.
La qüestió que avui es planteja és:El padrí o la padrina tenien o senyalaven adesiara alguna dita referida al torrent?. Quina?