Resulta obvi que és una errada . Segurament una errada innocent. És errada perquè l’Ajuntament té l’obligació de “Promoure l’ús del català en tots els àmbits de la vida del municipi” (BOIB 12.11.1988).
No és qüestió que decideixi el partit o coalició que governa, és una part del sou de tots els regidors, tant dels qui governen com dels que estan a l’oposició, és part de la seva feina, si mes no mentre no canvii el reglament.
Per això retolar “BICICLETAS” en comptes de “BICICLETES” s’ha de considerar errada que quedarà resolta canviant solts una lletra.
La qüestió que es planteja, i queda oberta, però és una altra. ¿Qui paga o qui hauria de pagar l’errada?
En alguna casos la qüestió resulta inequívoca, com és el cas de les botigues napolitanes de peces de betlem de test “Quien rompe paga” deia l’indicador en castellà. Mires una peça, et cau, idò l’has de pagar.
Però en altres casos, com el present la cosa no queda tan aclarida. Qui hauria de pagar la repintada?, l’empresa que senyalitzava els carrers?, tenia instruccions clares de com ho havia de fer?. Si fos així tampoc hi hauria dubtes.
Però, i si fos el cas que l’empresa no tingués clar l’encàrrec, llavors de qui seria la responsabilitat?
Pregunta semblant es pot plantejar en múltiples casos i en tots els àmbits laborals.
En aquest cas és poc probable que algú assumeixi cap tipus de responsabilitat, ho pagarem entre tots i ni ens n’adonarem.
P.S. No havien passades encara dotze hores de la publicació de la pàgina quan el batle, Jaume Soler, em trucà per informar-me de la situació. Es veu que quan parlàren de senyalitzar l’estacionament es pensà amb la imatge d’una bicicleta. L’empresa no portava la plantilla de la imatge i va decidir posar el nom. En quan a la llengua, tenen previstcanviar la lletra A d’un dels dos indicadors.
Gràcies. Tant per fer-se present com per la ràpida explicació
01/07/24. Resolt.
