El dijous 8 d’agost a les 21h, el Passeig Ronda del Matí es va donar el sus el Pregó de les Festes de S’Illot 2024 a càrrec Miquel Riera i Huguet “S’Inquero” que va obrir les festes amb un pregó ple de vida i records dels seus estius a s’Illot.
L’assistència va ser multitudinaria també hi va ser present el batle de Manacor, Miquel Oliver i altres autoritats. L’Encarregada de presentar el pregoner va ser la 1ª Tinent de Batle i regidora de Govern Obert de Manacor, Antònia Llodrà, que començà donant la benvinguda els s’Illoteres i s’Illoteres i els nombrosos visitants que no es volgueren perdré el pregó, per a continuació explicà uns breus apunts biografics d’en Miquel, per tot el que ha aportat a S’Illot al llarg dels anys i segueix aportant avui en dia, per a continuació cedir la paraula el pregoner.
En Miquel com ell ben diu va nèixer a Inca, un dia de l’any 1959,però de ben petit venien ja cap a S’Illot amb els seus pares, tots els caps de setmana i estius. Al llarg del pregó va anar compartint com van ser les seves vivències, ja de d’ençà que va nèixer, els seus pares cada estiu estiugenvan a S’Illot. En Miquel va basar el seu pregó amb les seves vivències i els canvis que va suposar el pas del temps. És un Pregó molt interessant i que Manacor Comarcal ofereix intregra a l’edició digital, perquè els lectors que no hi pogueren ser presents, puguin conèixer de primera mà com era un temps s’Illot i com ha anar canviat. Enhorabona Miquel pel teu Pregó, i moltes gràcies per compartir les teves vivències i records d’un S’Illot que en bona part avui en dia ja no hi és, i felicitacionss per la teva ajuda desinteressa des de fa anys envers els més petits i petites quan arriba l’estiu ensenyat l’art de la pesca. Acabat el Pregó el batle li va fer entrega d’una placa i uns objectes de record.

Salutació i presentació Pregoner de la regidora Antònia Llodrà

S’Illoters, s’illoteres, Bon vespre a tothom.
Arriba el mes d’agost i ens tornam a trobar per començar les festes de s’Illot.
I com no potser d’altre manera, desprès de la convidada que ens fan la Banda de tambors i cornetes de La Salle, i als que des d’aquí les donam les gràcies per ser-hi un any més, el pregó és l’acte que dona els sus a n’aquestes festes.
Però per tenir pregó hem de tenir pregonera o pregoner i m’ha tocat presentar-vos al pregoner d’enguany. Es cert que va nèixer a Inca, un dia del 1959, però de ben petit venien ja cap a S’Illot amb els seus pares, tots els caps de setmana i estius.
Me va dir que no ho diguès, però vos ho cont, venien tots tres damunt una Lambretta, ell acotadet davant, per que no el vessin, (avui, això és impensable, però als anys 60, tot era molt diferent)
Fins el dia que es va jubilar, va fer el mateix, els caps de setmana bòlic i cap a s’Illot i els estius ja duien la bossa grossa per quedar.
Ara, que ja té més temps, i el temps que passa a s’Illot és molt més llarg i sempre implicat en el dia a dia del poble i no vos cont quan arriben les festes.
És president de associació de filatèlica d’Inca, i això fou el motiu per que fa un bon grapat d’anys, aquí, a s’Illot, es va fer una primera i única exposició de segells, encapçalada per ell.
També és cap de secció del grup excursionista de Mallorca de la secció de camins i pobles, i ja hem xerrat que haurem de fer alguna excursió per aquestes contrades.
Però si el coneixem a s’Illot per una cosa, és per la seva afició a la pesca i, com he dit abans,per la seva implicació activa dins les festes.
Quan començam a dibuixar el programa de festes, hi ha un parell d’actes, que col-locam tot d’una, per que despenjam el telèfon i a la persona que cridam, només li deim:
-Bon dia, com ho tenim per enguany?
I et contesten
– au, venga, quin dia serà això?
I ja tenim l’acte en marxa. Una d’aquestes persones a la que cridam és en Miquel.
Va començar, ajudant a l’amo Toni Barrufau, fa molts d’anys, amb el concurs de pescadors, i quan va agafar ell el relleu, va començar amb el taller de pescadors infantils. A quans d’infants de s’illot ha ensenyat a posar un cuc a l’am? Segurament a molts dels que hi ha avui per aquí o dels vostres fills o nets.
Primer el taller, i desprès l’endemà, que ja saben com ho han de fer, ho posen en pràctica i cap a les roques a pescar.
No vos he de contar res més coses d’ell, això li deix a ell per que ho faci al seu pregó.
Estic convençuda que no importa dir el seu nom, tothom ja sap bé qui és ell, en Miquel Riera i Huguet, s’Inquero.
Li don pas a ell, però abans li vull donar les gràcies per haver volgut presentar aquestes festes d’enguany i sobretot, pel que fa per elles i per s’Illot.
Sense l’implicació de gent com ell, noltros noho podriem fer. Està clar que hi ha gent que empeny i que fa poble, i noltros només podem agraïr a tota aquesta gent que es posa al capdavant de tants d’esdeveniments i actes i que ho donen tot perquè silloteres i silloters, grans i petits, disfrutin d’aquestes festes.

Ara ja sí, vos present al pregoner d’aquestes festes de s’Illot del 2024, en Miquel Riera i Huguet, en Miquel s’Inquero.
Gràcies

Digníssimes Autoritats , estimats veinats , amics , familiars i públic en general , siau tots molt benvinguts.
Bon vespre i moltes gràcies per la vostra assistència.
Quan me convidaren per fer de Pregoner d´aquestes Festes Patronals
de S´Illot en Honor a la mare de Déu de l´Assumpta que començen avui ,vaig quedar esglaiat i no manco satisfet . Al mateix temps vaig sentir una gran responsabilitat per la tasca assignada , no sé si assoliré es repte amb èxit , al manco ho intentaré i , com deim en bon Mallorquí , (qui fa el que sap , no està obligat a més).
Procuraré no ser massa extens amb aquesta xerrada , vos faré una breu passejada pels inicis del nostre estimat S´Illot . I com solem dir : en temps de melons , s´han d´escursar es sermons.
En un temps no massa llunyà , en Miquel Petrer i na Maria Clenxa
compraren un trast (mig solar) al ¨Caserio¨ anomenat S´Illot – Cala Moreya per dues mil cinc-centes pessetes , (lo que al canvi actual són 15 € ) , això succeïa l’abril de 1957 (ja ha plogut).
Un matí ben prest a Manacor , probablement abans de sortir el sol , en Miquel va enganxar s´ase a nes carretet i ja son partits (Marit i Maca) cap a S´Illot . Arribaren a un lloc on tot eren pins , tamarells , mates , sabines figueres , qualque barraqueta , camins i tiranyins amb macs i terra arenosa.

Na Maria tal volta esperava trobar-hi carrers i altres cases , res més enfora de sa realitat , (Miquel i on m´has duit? , ca i això no pot ser mai el que em comprat ! ) començaren a mirar i canar , prest colombraren ses fites del bossí que cercaven , poc a poc se feren s´idea del que havien comprat.
Duien pa i taleca per berenar i dinar a la vegada , en feren dos cèntims del mateix i altra volta cap a Manacor , no sense haver xerrat sobre què fer amb el trast.
Prest començaren es preparatius i el primer que varen fer va ser
arreplegar branques de pi i troncs que aquells temps la mar solia arrossegar a sa vorera per fer una envelada , a fi de protegir-se del sol i tenir s´ase a cobro.

Seguidament un aujub per arreplegar aigua (cosa molt important i
necessària tant abans com ara) . I com no podia ser d´altra manera , una païssa , ja que a qualque lloc havia de reposar s´ase . Després de fer el camí per traginar sa familia , ciment i demés estris per passar un dia de feina , mon pare venia en bicicleta , ja que era més aviat i podia començar es jornal més prest.
Poc a poc començaren a comprar mitjans , ciment i els materials
necessaris per fer els fonaments , pujar parets i fer teulada per cobrir un petit aiguavés i una cuineta amb xemeneia , ja que no existia altra manera de poder cuinar (també era molt important es fogó de carbó).

Pens que mentre s´acabava sa barraqueta va venir a aquest món en
MIQUEL . Aquí present!
Entre mig i mig altres veinats també anaven fent ses seves barraques ,s´aidaven uns amb altres ; sa setmana que un veinat no havia pogut comprar ciment , mitjans o el que fos anava a aidar a s´altre i sa setmana següent era al revés i aixi tira-tira , S´Illot va anar creixent. No disposaven d´ electricitat però tenien llum de carburo , llum d´oli i espelmes . Tampoc hi havia aigua corrent però si una cisterna amb aigua bona per beure , cuinar , rentar-mos , etc . I que me’n direu des “butano” i què era això? lo bé que anava : s´infernet , es fogó de carbó o es mateix fogó de sa xemeneia i tal volta una cuina econòmica.

Ses cases eren humils , no sobrava res , parets de mitjans vist i trespols fets de ciment mallorquí amb terra porgada i d´un o dos centímetres de gruix , dins les cases no hi tenien portes de separació , només davant i darrera , als cuartos cortines.
Més envant va arribar s´electricitat (un gran aconteixement) i poc temps després començaren a llevar mates i pins per replanar espais i poder esfaltar un parell de carrers (si ho dic be , només un quants).

Els matins després de berenar començava una gran aventura cada dia.
Començàvem a jugar pel carrer nins i nines , no teníem moltes joguines per lo que sa inventiva de cada un era aventura : unes engronsadores fetes amb dues cordes i una post , fermades a un pi tort que hi havia davant canostra , replegar pinyes dels pins (per començar foc) , fer clots i traginar sa terra amb un carretet de fusta fet per qualque pare , després tornar-lo a tapar per el sendemà fer el mateix . Ses nines amb qualque bossí de roba per fer vestits a pepes de cartró , jugar a l´amagatall , i de tant en tant
alguna polissonada . Ara això si , a mig dia era hora d’anar a pendre es banyo , ses mares mos cridaven per posar-mos es “traje de banyos” , elles també amb s´albornos posat , sa roda , carabasses i demés ormetjos per ajudar a surar dins s´aigua . Esperàvem al carrer que venguessin altres nins i nines , juntament amb ses seves mares , alguna se´n tornava a casa perquè no se podia banyar (tenia es període) . Ses altres se’n feien càrrec (un dia per una s´altre per s´altre) i tots per avall cap a la mar . Arribats a s´arena
cap a s´aigo s’ha dit i enremull (fent es granot amb tots els ormejos de surar i sense amollar ses mans a ses mamàs) . Hora de partir albornos possat i altra volta per amunt falta gent . (A vegades qualcún sortia amb una bona medalla de vernís i ja solíen dur una botelleta amb oli i un pedaç per fer-ho net).

En arribar a casa hi solia haver un poal d´aigua que ma mare havia
deixat al sol per llevar-nos sa saladina , dos tions a nes fogó i
s´olla a damunt per enllestir es dinar . Molts de dies hora de dinar jo ja dormia , ma mare me despertava i a dinar s’ha dit , després si , sa cesta. S´horabaixa altra volta al carrer a jugar i les mares a fer randa , brodar , enfilar perles , etc. i sobre tot a arreglar el món . A posta de sol abans de fer fosca , a sopar per aprofitar sa claror del dia , en començar a fer fosca ,
llum d´oli a ma i a preparar per anar a dormir . Així acabàvem sa dieta i erem feliços.
Ja més crescudets i també en dia d ´entre setmana era costum un pic en tot s´estiu anar a fer una berenada a s´altre arenal (el que avui en dia anomenam “Sa Coma”) . Solia ser a final de temporada.
Solien preparar ses mares (com podien i segons ses possibilitats) un bon berenar , era costum : coca amb verdura , pa , xicolati , sobrassada , trempó, no solia mancar un meló i moltes vegades pa rònic , a pics duien qualque galleta dolça i per beure aigua. (No hi havia res més). Au ido hora de partir una taringa , tots agafats de ses mans i per envant s’ha dit . Era molt , molt enfora travessar s´arenal de S´Illot , ses planeres i arribar a s´altre arenal , sabeu que ho era d´enfora . Arribats a “puesto” ,
molt aprop des primer niu d ´ametralladora , enremull una bona estona i en començar a baixar es sol , defora de s´aigua i a berenar s’ha dit . Estovalles posades , ho juntaven tot i agafàvem el que volíem , n’hi havia per tots .
Aquest dia era berenar i sopar , un dels més hermosos que record.
De tornada per ses mateixes passes no trobàvem gaire gent , hi solia haver un homo que pescava saupes amb un rall i mos feia senyes perquè no mos acostàssim . Solíem arribar a casa ben cansats , però ben contens i satisfets , podeu creure i pensar que aquest dia dormíem ben arreu.

Damunt s´arenal de s´Illot , arran de mar hi havia una partida de
pasteres i bots , no gaire , tal volta mitja dotzena . Els matins quan tornaven de pescar , els pares s’hi arremolinaven per aidar a rossegar-les i veure el peix que duien . A vegades , si en duien molt , als qui es coneixien solien regalar qualque ferrassa , Xoric , Pop , però no sempre era festa.
Un artilugi de cuina molt important aquell temps era sa lletera , donava molt de si , servia per anar a cercar llet a can Mim . Els diumenges horabaixa venia l´Amo Ximet amb un carretet de gelat amb rodes , una espècie de bicicleta , si tanc els ulls encara el sent , quan s´aturavara al cap de cantó “Aigua amb neu , aigua amb neu “ i anàvem a cercar gelat amb sa lletera , amb un parell de cèntims en posava una “cuarotada” . També quan hi va haver corrent a cercar “cubitos” a sa botiga s´hora de dinar , segons sa compra te’n donaven més o manco . Ido ja veis si tenia moltes utilitats i
avui practicament en desús.

Que ningú ho agafi a mal , una petita anècdota vos vull contar : A n’es Port sa gent acostumava anar ben mudada tant pels carrers com per anar a prendre es banyo ; Aquí a S´Illot per la contra se duia roba més retuda . Això no vol dir que es Port hagi estat mai millor que S´Illot. Arribats a n´aquest punt voldria recordar el comerç primerenc a s´Illot:
– CA’N MIM , situat a l´inici del camí de la Mar on hi podíem trobar
animals de pèl o ploma , llet , fins i tot , si era adient possar qualque
injecció.

– CA’N CREMAT , situat al carrer Pagell més o manco nº 36 – 38 i que els diumenges d´estiu duia per vendre el més necesari , pa , vi , arròs , fideus… poca cosa més.

– CA MADÒ PERETA , situat al carrer Pagell nº 17 i que ja tenia obert tots els dies , es va estrenar l´any 1964 . Record que tenien unes gàbies a cada costat de portal amb coloms , gallines , tórteres i conills per vendre (quan pujàvem des banyo quedàvem embambats fent jutipiris als animals).

-CARNICERIA CAN SIANO , situat al carrer Llissa nº 11 (sa primera
carniceria de S´Illot) només hi solia ser els dissabtes i diumenges en s’estiu.
(Record que venia amb un seat 600) i duia sa carn embolicada dins
saquetes.

-ESTANY DE CAN RAMONICO , situat al carrer Pagell nº 29 . Record
quan acompanyava a mon pare a comprar picadura . Va obrir l´any 1963 i també barataven novel·les de pistolers.

-CA L´AMON PEDRO , situat a sa cantonada des carrer Tamarell amb
carrer Vell Marí , també ja obria cada dia.

-CA’N BOU , situat a sa cantonada avda Llop amb avda Pins , més conegut com Spar i que també , d´hivern i estiu , trobàvem el que necessitàvem .

I fins aquí ses Botigues on podíem trobar el més necessari .
També hi havia llocs per fer tertúlia , alguns desapareguts : can Pere Joan (bar Castillo) , ca na Maria Lobera (bar Maria) , ca’s Cego (bar Rodeo) , ca n´Agostina (bar) avui “pub 57” , ca’n Adrover (bar) avui “es Mollet” , ca’n Mateu (bar) avui Mama Mia , Magala (sala de festes) i com no es Forn i pastisseria de S´Illot.
I amb això he volgut compartir un tast del que era S´Illot fins l´any 1970 (tal com record i me contaren).

El meu nom és Miquel Riera Huguet , vaig neixer a Inca l´any 1959,
per aquestes contrades me coneixen com a Miquel s´Inquero . Som casat amb na Paula , tenc dos fills , na Maria Magdalena casada amb en Joanan ,tenen una filla , na CLARA . I en Miquel Àngel amb sa seva parella na Margalida , que les vull donar ses gràcies per sa col·laboració que m’han brindat , per poder arribar a bon port aquest pregó.

Sa dedicació a col·laborar en els actes silloters me venen d´enrera , sempre he estat en disposició de fer el bé i aidar . Vos
n´anomenaré un grapat : ajudar a posar paperins , canviar cadires i cadafals de lloc per altres actes , col·laborar amb s´organització de Sant Antoni , juntament amb sa junta directiva de s´associació nàutica vaig organitzar els primers concursos de pesca amb barca , des que va arribar la mare de Déu de l’assumpta a S’Illot , cada any per ses festes he tengut cura de preparar-la i ser portador a
la processó pels carrers , mar i tornada a l´església . Actualment me’n cuid de fer el taller de pesca infantil i la trobada de pescadors infantils .
Segurament deix qualque cosa , no té importància , si me necesiten hi som. S´Illoteres i s´Illoters , arriben les festes Patronals de 2024 i el seu anunci és l´encarrec que em pertoca fer com a pregoner. Són dies de goig , d´alegria , de festa , de bauxa , són dies de bon menjar , bon beure , convidar amics de fora . Dies que la comitiva de festes ha omplert d´actes i celebracions , unes que ja son tradició , d´altres que seran novetats . Jocs , tallers , passatemps , tornejos per a petits i grans , diversió amb música i ball de tot tipus per a tothom , la Missa Solemne en Honor a la Mare de Déu , sombrillada nocturna , bingo , gambada , tardeo ,
el concurs de paelles , així com per els més esportistes l´aquatló i com a cirereta es castell de focs artificials . De segur que en som deixades , però podrem gaudirles totes. Tot seguit el concert que mos ofereix la Banda de Música de Manacor.

Amb aquest pregó don la benvinguda a les nostres festes d´estiu
d’enguany i vos convid a tots a participar i gaudir-les.
Visca S´Illot , Molts d´anys , Bones Festes , Bona Nit.
Molta salut i que l´any que ve mos poguem tornar a reunir . Moltes Gràcies.
Seguidament el batle de Manacor, Miquel Oliver va entregar-li una placa de record.
Miquel Riera Huguet “s´Inquero”
S´Illot 8 d´Agost 2024
Pregó festes Patronals Mare de Déu de L´Assumpta