El meus mestres

Publicat el per

Determinades persones llunyanes, amb les seves decisions de caire polític, potser afecten l’ambient on ens desenvoluparem, però són les persones properes les que ens motiven i mostren camins.

Els mestres, les persones que exerceixen de forma directe o in directe, la professió didàctica fan part d’aquest col·lectiu de persones properes. Tothom fa el que fa de la millor manera que sap, vet aquí, idò, el meu agraiment.

Una de les mirades a l’ahir amb ulls d’avui.

 

2 pensaments a “El meus mestres”

  1. És curiós que cadascú guarda records diferents de la mateixa època, tot i que a l’Institut jo anava dos cursos darrere, per raons d’edat.
    Dels professors que més bon record tenc són Miquel Pons i Gabriel Barceló. Aquest darrer em va fer estimar el català i, potser juntament amb Mariano Serrano, foren els qui despertaren la meva afecció per al dibuix.

    Respon ↓

    • Certament, totes les mirades són sempre personals. D’altra banda en dos cursos poden canviar força les condicions del professorat. A més com ara sabem, el records són recreacions actuals de preteses imatges del passat.

      Respon ↓

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.