Hi havia una creença, molt estesa en el món de la pagesia referida al ser dels animals. Que si eren llestos, que si tenien coneixement… fins i tot, a vegades, s’hi afegia allò de “tant o més que les persones”.
Avui sabem que no es que els animals tenguin qualitats humanes, sino que els humans tenim més d’animal del que haviem suposat. Qualificam de comportament humà el que és característic de bona part dels mamífers. Continua
Determinades persones llunyanes, amb les seves decisions de caire polític, potser afecten l’ambient on ens desenvoluparem, però són les persones properes les que ens motiven i mostren camins.
Els mestres, les persones que exerceixen de forma directe o in directe, la professió didàctica fan part d’aquest col·lectiu de persones properes. Tothom fa el que fa de la millor manera que sap, vet aquí, idò, el meu agraiment. Continua
Comença el nou curs escolar.
Alguns infants, pocs, es veuen afectats per una petita disfèmia, aquí li diem returar, tartamudesa, travar-se la llengua…que desapareix amb el temps.
Dues anotacions:
Pot tenir la seva importància.
Els autoanàlisis també son -poden ser- esbiaixats Continua
Un pensament derivat d’una observació casual.
una capacitat ínfima d’enfocar tot el que ens volta. Continua
Atès que els estudiosos assenyalen que tenim més d’animal del que ens ensenyaren, l’etologia pot representar un cami addicional per a la reflexió i, de rebot, per a l’autoconeixement.
El microanàlisi del comportament d’una ovella, en aquest cas “sa pelada”, per arribar a diverses conclusons. Continua
A vegades la vida et regala experiències imprevistes.
És el cas. Més que descriure “n’Estel”. s’intenta una aproximació a les singulars i inesperades condicions d’un menet que es puja amb viveró. Continua
Un petit relat derivar de l’observació casual de la naturalesa més propera i, alhora, una reflexió sobre la transcendència dels “adonar-se’n”.
Ho comentava Rogovsky referit a les organitzacions, adonar-se’n és sempre la primera passa!. Continua
La perspectiva dels anys dona informacions sobre els diversos relats als quals ens aferram les persones la nostra vida, marcada per decisions i circumstàncies.
El nostre relat és el bò i al compartir-ne, amb altres persones, determinats aspectes i creences, l’assentam i li atorgam més força. Es així, però…no podria ser d’altra manera?
Per què les hores, segons les feines, han de tenir preus tan diferenciats?. Continua
Amollar el mac, retirar-se, fer una passa al costat…vendrien a ser sinònims de la rendició que es comenta.
Treballar amb il·lusió i ganes, molt de temps, en un camp determinat i després reconèixer que la tasca s’ha acabada i que, tal vegada uns altres, sempre a la seva manera, la poden -o no- continuar. Continua
Una petita reflexió sobre la necessitat de superar l’encasellament del concepte “cultura”.
Per què hi ha coses considerades cultura i altres, de semblants característiques, que no s’hi consideren? Continua
L’ombra de la buguenvíl·lia de flors vermelloses, d’un violeta encès que s’enfilava al reixat de la pèrgola em proporcionà una inesperada, discreta i arrecerada talaia.
Sol alt, de mig horabaixa que es situava al lateral dret. Dia plaent, de primavera endolcida per la llarga sequera. Les figueres comencen a mostrar la seva singular ungla que conforma els incipients borrons. Moment, idoni, assenyalà en Miquel, per sembrar els nous brots de tres o quatre tanyades. Continua
Un petit relat sobre els tres àmbits d’interacció que segons la psicologia (S.Pinker) ens acompanyen i condicionen.
Normalment ens veiem a nosaltres mateixos com a persones lliures, sensates, centrades i raonables. Una imatge que potser totalment falsa. Continua
Ës transferible l’experiència? Una pregunta tòpica d’aquelles que, adesiara, ens podem fer.
Cas de fer-se, segurament es podria contestar tant amb un si com amb un no. Si l’entorn és estàtic, com ho era la Mallorca rural d’abans dels seixanta del segle passat, seguramemt si. Des de llavors ençà, on els canvis són constants i de cada dia més ràpits, segurament no. Continua
Comforma, aquesta, la quarta i última entrega de reflexions que intenten relacionar el món rural amb la recepció local de la pandèmia.
Parla de diverses estratègies amb una mateixa finalitat.. Continua
Una de les múltiples situacions que mostra la imprevista pandèmia, derivada de la situació de confinament i del pertinent i obligat canvi de rutines, és un nou retrobament de mares, pares i fills i/o filles a casa, un entorn físic limitat (malgrat, i encara sort, que la majoria de les cases, aquí, disposin de patis o corral).
Sense padrins i sense poder sortir va situar les famílies en un nou paradigma relacional.
Tenim una gran capacitat d’adaptació i tothom sempre se’n surt, però el “tot anirà bé” o el “resistiré”, com bé saben mares i pares, també tenen un determinat cost. Continua
En un intent de lligar el mon rural amb el pensament i la situació que ens toca viure, avui es mostra un exemple del joc imaginari “el meu paisatge”, fent una petita menció a la necessitat de replantejar el control i existència de les residències de la gent major.
Disposar d’una residència és una vella aspiració de gran part de les persones llorencines. La proa fefaent és que, a les darreres eleccions, era esca de tots els grups polítics. Però alerta!. El coronavirus ha mostrat que algunes residències de fora no disposaven del control sanitari ni del servei que s’espera. Continua
En aquests dies calorosos d’arrelada primavera i encara amb fases del covid-19, fonamentalment els matins i els horabaixes. just quan el sol, encara o ja és baix, i acaricia les façanes de les cases , es pot contemplar i escoltar el vol constant d’aquestes singulars i, per a nosaltres, beneficioses aus que són les falzies. Continua
Adesiara m’ha captivat la relació de bona part dels pagesos amb els animals domèstics. D’una banda incapaços de fer-els cap injustícia però també sense dubtes a l’hora de porta’ls al sacrifici. Res a veure amb l’actual concepte de maltracte animal. Continua
I qui li deguè ensenyar a banyar el pa? Continua
Les percepcions poden despertar la imaginació. Les neurones mai no paren. Podem focalitzar l’atenció (o no) amb alguna de les múltiples coses que ens volten. Continua