No, malgrat la temptació no vull parlar del sentiment aparent dels confrares de la processó.
L’afany és indagar sobre el propis sentiments de culpa. Faig referència a un en concret de quan era infant. Encara ara me’n recordo, vol dir, idò, que em va afectar.
On se’s vist mai anar a robar ametlons en el divendres més assenyalat de la quaresma! Continua
En aquest temps que ens toca viure on es detecta, a tots els nivells vitals, el predomini de la subèrbia, apareixen adesiara petites flors d’estiu -en aquest cas de primavera- que et poden situar en una altra dimensió: el coneixement i potser reconeixement de nous camins oberts de connexió entre la persona i la terra. Continua
Adesiara m’ho deman: on nien les meves creences actuals?. A quin moment vital una determinada creença començà a tenir força?. Quines conseqüències m’ha portat al llarg de la vida?.
Després de la conversa i del comiat, vaig entrar a casa amb un mig somriure. Sorprès per la seva tranquil·litat i la seva barra.
Després em revingué un glop de tristesa. ¿Continuaran en aqueixa mateix línia al arribar a la pubertat i després a l’edat adulta?
Cert és que tots mentim, però el nivell d’aquells dos infants és de nota. Continua
A vegades la impotència pot portar al passeimnisme. Hi ha tantes coses que ens defugen de les mans!
Altres vegades el records i les experiències et porten a valorar determinades actituds i valors que et porten centesa i pau interior.
Aquest podria ser un dels múltiples exemples disponibles. Continua
La festa de Reis és realment il·lusionant, tant per les persones més petitones com per les altres que els hi van al darrera.
I si traspassam la generosa “mentida” de la Nit de Reis a la vida diària?. ¿Som realment lliures o ens deixam governar per històries, records, opinions o interessos d’altres persones? Continua
Tenim la mirada selectiva. Al enfocar una determinada cosa, els núvols que es veuen més enllà del vidre de la finestra, aquella descuidada cinta que, aferrada a la llunyana antena de l televisió el cvent va vogar, o les lletres que van apareguent a la pantalla de l’ordinador…al enfocar alguna d’aquestes coses deixam d’enfocar les altres.
Aquesta constsant capacitat de canviar la mirada és, tal vegada, una de les grandeses del viure.
Les aficions, en aquest cas la lectura, ajuda a enfocar aspectes que, altrament, poden passar desapercebuts. Un d’aquests aspectes en podria ser el ritme personal que, cada un tenim a l’hora de fer el que fem. Continua
Normalment les converses de cafè -i moltes altres- en els millors dels casos, es redueixen a un intercanvi de parers on cada un del participants intenta que els altres s’addereixin a les pròpies posicions.
Altres vegades es van superposant converses on cada un va contant el seu relat, sense esperar ni resposta ni interacció.
Però tota norma sol tenir excepcions i, de tant en tant, d’una mateixa intranscendent conversa en van sorgint idees que s’aparellen amb les pròpies. Continua
Circula per la xarxa una imatge de Jean Piaget immers en un munt de carpetes i llibres. S’assenyala que escomès sobre aquell desordre aparent, ell respongué:
“Com saps Bergson demostrà que el desordre no existeix!. Hi ha dos tipus d’ordre, l’ordre geomètric i l’odre vital. El meu és netament vital!. Les carpetes que utilitzo estan a l’abast de la mà segons l’ordre que indica la necessitat. De la mateixa manera puc trobar aquí abaix una referència de fa deu o quinze anys. Les carpetes que es troben més avall es converteixen en quelcom més delicat, però quan s’ha de cercar es cerca. Du menys feina que ordenar-ho cada dia”. Continua
Si fos tasca analitzar el que ens volta, així en sentit general, segurament de banda enfocar el què, també s’hauria d’enfocar el com
Aqiesta “lliçons de coses” que es presenta preten ser una petita descripció de com els animals encerten la manera d’arribar als seus objectius. Continua
Hi havia una creença, molt estesa en el món de la pagesia referida al ser dels animals. Que si eren llestos, que si tenien coneixement… fins i tot, a vegades, s’hi afegia allò de “tant o més que les persones”.
Avui sabem que no es que els animals tenguin qualitats humanes, sino que els humans tenim més d’animal del que haviem suposat. Qualificam de comportament humà el que és característic de bona part dels mamífers. Continua
Determinades persones llunyanes, amb les seves decisions de caire polític, potser afecten l’ambient on ens desenvoluparem, però són les persones properes les que ens motiven i mostren camins.
Els mestres, les persones que exerceixen de forma directe o in directe, la professió didàctica fan part d’aquest col·lectiu de persones properes. Tothom fa el que fa de la millor manera que sap, vet aquí, idò, el meu agraiment. Continua
Comença el nou curs escolar.
Alguns infants, pocs, es veuen afectats per una petita disfèmia, aquí li diem returar, tartamudesa, travar-se la llengua…que desapareix amb el temps.
Dues anotacions:
Pot tenir la seva importància.
Els autoanàlisis també son -poden ser- esbiaixats Continua
Un pensament derivat d’una observació casual.
una capacitat ínfima d’enfocar tot el que ens volta. Continua
Atès que els estudiosos assenyalen que tenim més d’animal del que ens ensenyaren, l’etologia pot representar un cami addicional per a la reflexió i, de rebot, per a l’autoconeixement.
El microanàlisi del comportament d’una ovella, en aquest cas “sa pelada”, per arribar a diverses conclusons. Continua
A vegades la vida et regala experiències imprevistes.
És el cas. Més que descriure “n’Estel”. s’intenta una aproximació a les singulars i inesperades condicions d’un menet que es puja amb viveró. Continua
Un petit relat derivar de l’observació casual de la naturalesa més propera i, alhora, una reflexió sobre la transcendència dels “adonar-se’n”.
Ho comentava Rogovsky referit a les organitzacions, adonar-se’n és sempre la primera passa!. Continua
La perspectiva dels anys dona informacions sobre els diversos relats als quals ens aferram les persones la nostra vida, marcada per decisions i circumstàncies.
El nostre relat és el bò i al compartir-ne, amb altres persones, determinats aspectes i creences, l’assentam i li atorgam més força. Es així, però…no podria ser d’altra manera?
Per què les hores, segons les feines, han de tenir preus tan diferenciats?. Continua
Amollar el mac, retirar-se, fer una passa al costat…vendrien a ser sinònims de la rendició que es comenta.
Treballar amb il·lusió i ganes, molt de temps, en un camp determinat i després reconèixer que la tasca s’ha acabada i que, tal vegada uns altres, sempre a la seva manera, la poden -o no- continuar. Continua
Una petita reflexió sobre la necessitat de superar l’encasellament del concepte “cultura”.
Per què hi ha coses considerades cultura i altres, de semblants característiques, que no s’hi consideren? Continua