Els joves, almanco alguns, encara ballen ball de bot i escolten música tradicional. Hi ha la competència, emperò, de les noves danses i músiques urbanes que els adolescents veuen i escolten per xarxes socials i la televisió, la qual cosa els fa percebre com a més “moderna”, més “de la seva edat”. Però encara n’hi ha que són capaços d’escoltar i ballar ambdues coses sense cap problema i ho demostra el fet que aquests darrers anys han sorgit grups o cantants joves que, influenciats per aquestes altres danses i músiques globals, han reactualitzat el nostre folklore.
Això és el que perceb que ha passat aquests darrers anys amb artistes com Pitxorines (que vam poder gaudir a les Festes de Sant Llorenç), la manacorina Joana Gomila o el meu darrer descobriment, Marala, una banda de tres al·lotes, una de cada racó del territori de parla catalana (una valenciana, una mallorquina i una catalana), que aporten al folklore de la seva terra un toc modern que les fa especialment atractives. Només tenen dos àlbums publicats, i cançons soltes, però pinten molt bé. Potser estaria bé que a l’Espai 36 o sa Màniga no les perdessin de vista, ara que encara comencen.
Aquest fenomen que coment no crec que sigui exclusiu de la nostra cultura. A Espanya, si ho repassam, també s’ha demostrat amb grups recents com Tanxugueiras (que modernitzen el folklore gallec i que, si feis memòria, van estar a punt d”anar a Eurovisió) o Rodrigo Cuevas (que fa el mateix amb l’asturià i que vaig tenir la sort de gaudir aquest estiu en directe al Mallorca Live). Segurament alguns adoraran aquesta reactualització del folklore més tradicional; d’altres, més puristes, ho consideraran una profanació… jo , per la meva banda, n’estic encantat. Salvant les distàncies, potser tengui cert paral·lelisme amb aquella polèmica de fa unes dècades amb el nostre ball de bot: alguns el volien modernitzar ballant-hi amb la roba de carrer i d’altres no volien perdre el ball amb el vestit tradicional. Qüestió de gosar donar passes cap envant… per evolucionar.
Vos deix, per acabar, aquest Copeo traïdor que tan bé i experimental sona a mans d’aquestes tres fantàstiques artistes que són Marala: