El mot va sortir a la conversa de cafè i em va resultar sorprenent. “No té empena” és expressió que adesiara encara s’usa per assenyalar que una cosa no és bona, o no serveix. Però desconeixia “empena” com a part superior de les sabates.
Sorgí de forma espontània quan parlava del cercadors de soles de mòbil.”Aquestes soles escara poden aguantar una altra empena”
El DCVB mostra:
2. EMPENA f.
|| 1. ant. Espècie de calçat. Per totes sabates empenes borseguins estiuals auarques e tota qualseuol obra feta de cuyram, Cap. Ordin. Drets Gral. 1481, c. 42. Sinquanta parells de empenes fetes de home e de fadrins e de dona, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Peça de cuiro que forma la part principal d’una sabata, que cobreix tot el voltant del peu i va cosida o clavada a la sola (Mall., Men.); cast. empella, pala. Me trech la sabata | plena de serol | … | y devés la empena | un forat m’hi trop, Penya Poes. 115. Un sabaté qui se grata… y maleyeix ses empenes y es tirapeu, Ignor. 57. «Aquestes sabates necessiten posar empenes noves». Mitja empena: tros de pell que el sabater afegeix a l’empena per adobar-la (Men.).
Aportació d’Antoni Pascual
👍