Potser s’ho mereixia pel fet esportiu, és un molt bon jugador de futbol, per a mi no el millor però.molt bo, però si que és cert que pens que en Vinicius va ficar la pota fins abaix quan va respondre al senyal d’en Gavi de 4-0 responent-li “Sí, sí, pero el lunes me voy a por el balon de oro”.
Podria ser bé que els jutges de la revista France football, que atorga aquest premi, tenguessin pensat donar-li el premi a ell o si més no que en dubtessin però veient la resposta del brasiler al sevillà del barça fessin anques enrere i al final decidissin atorgar-li al madrileny del Manchester City, en Rodri.
Crec que en Vinicius pot arribar a ser el crac que molts volen i tenir una de les millors carreres futbolístiques que s’hagin vist, però si el seu entorn no li fa veure que ha de baratar d’actitud, potser acabarà més prest que tard, com ja hem vist en tantes i tantes altres ocasions de jugadors joves que es van disolent amb el temps a causa de males decisions personals, com per exemple en Neymar. De moment crec que l’equip blanc va errar ahir en aquest propòsit quan no va voler anar a la gala d’entrega dels premis, tot i que havien quedat en segon i tercer lloc i que havien estat escollits com a millor equip i en Carlo Ancelotti com a millor entrenador.
La gent famosa, el mon esportiu en general i el futbol en concret a les nostres terres ha d’entendre que tot allò que fan és seguit per milions de persones i que són una imatge a seguir per a tots ells, tothom ha pogut veure com durant els passats 15 anys molts de nins es pentinaven com en Cristiano Ronaldo, posaven el nom Leo als seus fills o es deixaven la barba com aquell o altre jugador. Tot això són coses supèrflues que poden arribar a fer fins i tot gràcia, però allò més delicat és el seu comportament els “me tienen envidia porque soy guapo, rico y un gran jugador”, el “que mirás bobo” o el “Sí, sí, pero el lunes me voy a por el balon de oro”, sobren.
Alerta, amb això no vull dir allò de “els jugadors només s’han de dedicar a jugar al camp”, ans al contrari, han de xerrar fora d’ell i ho han de fer de forma exemplar, perquè del seu comportament, ens agradi o no, depèn el comportament de molta, massa gent.
.