Avui, escoltant el batle de l’ajuntament d’Alcúdia, l’Alcúdia de la Ribera alta de València no la d’aquí, i ahir veient els vídeos de les inundacions a diversos llocs d’aquell entorn, se’m feia inevitable no tenir un sentiment de “déjà vu”, d’història repetida de les inundacions que varen tenir lloc a Sant Llorenç ara ja farà 6 anys.
N’Andreu Salom, aquest és el nom del batle alcudienc, es queixava de la lentitud dels ajuts, de la imatge dantesca de la situació i de tantes i tantes altres sensacions que tothom que vivia a Sant Llorenç a l’any 2019, recordarà en major o menor mesura.
Em varen sobtar les paraules a IB3 d’una dona de Porto Cristo que quan li varen demanar per la inundació d’ahir del pont del riu em va dir “això no ho havíem vist mai”, jo vaig pegar un bot de la cadira i em va sortir de ben endins “com que no, si el pont del riuet es deu haver inundat una vintena de vegades d’ençà som nat!, fins i tot varen fer un pont per evitar-hi el pas!”,pont que després, a causa d’una d’aquestes cavil·lades que ens demostren l’estupidesa de l’ésser humà, va ser esbucat!.
Ara als llocs de les inundacions tornaran les reunions i les bones intencions, però està per veure si s’hi intentarà posar solució de debò o també, d’aquí a 5 anys, hauran de veure aquest titular de diari que no fa un any va compartir a les xarxes un llorencí que va patir les conseqüències de la torrentada: “Sant Llorenç és tan insegur davant de les inundacions com fa cinc anys”.