«No volem que els que acaben d’arribar
s’apropiïn de la feina que tenim,
ni que l’home o la dona amb qui dormim
no s’ajustin al que Déu ens va manar.
Sotmetrem els qui vulguin trossejar
la gran Pàtria victoriosa a qui servim,
i si un dia la gran vara conquerim,
sols la llengua de l’Imperi es parlarà».
Els missatges que escampa aquesta gent
són semblants als que es feien fa molts anys
i demostren un caràcter intransigent.
Si arriben a manar sembla evident
que ben prest, no ho dubteu, vendran els planys.
Però, amics, crec que pinta malament.
Encara sort que tenim gent que ens avisa i alliçona. Fins i tot em recordo de quan donaves lliçons dels diaris ( a plogut )que haviam de lletgir. Els que som beneitets agraïm aquests consells. Va bé que sa gent inteligent pensi per tu.
Escolta, «Incrèdul llorençíl», jo no don lliçons a ningú ni pretenc alliçonar de res, així com tampoc no ho feia quan vaig dir quins diaris llegesc i quins no vull legir més. Simplement don la meva opinió, com ho he fet sempre que ho he trobat oportú, i ho seguiré fent encara que et sàpiga greu.
Tu ets molt més jove que jo i no saps –perquè encara no havies nascut– que quan començàrem a publicar Flor de Card ja hi havia gent que, per insultar-nos, deia que érem uns «sabuts», que ve a ser semblant al que tu esmentes com »intel·ligents». Ni som sabuts ni ens creim més intel·ligents que els altres, però hem fet molta feina de franc per aconseguir que tothom hi pugui dir la seva a una publicació local, tant a Flor de Card com a Card.cat. I si a tu no et sembla bé, el problema no és nostre.