Em preguntava què faria l’escriptor de Sa Coma, Juan Manuel Navarro Alfaro un any després de publicar “L’esmolador d’estrelles” i, després de posar-me en contacte amb ell, m’he endut una grata sorpresa.
El proper mes de maig publica una antologia de poetes de Pedro Martínez, el seu poble natal, “ Olor a terra, olor de vent, olor de poble” a l’editoria Aliar Ediciones i prepara per al mes d’abril del proper any el seu esperat poemari “La mujer de esparto”. Poemari que sortirà en edició castellana i en edició catalana de la traducció del qual s’està encarregant el filòleg Joan Cabalgante. El pròleg ja han realitzat l’escriptor Antonio Enrique i el polític Joan Mena Arca, igual que l’epíleg la poeta Carmen Hernandez Montalban i la cantant Maria Noel Teperino Anchordoquiz.
Juan Manuel està travessant un període de salut una mica delicat i ha aprofitat aquest període per escriure la seva primera novel·la, cinc-centes pàgines en què se submergeix al món morisc de 1568 on la família del missatger dels Reis Catòlics i Boabdil lluita per sobreviure en una Granada cada vegada més radicalitzada i plena d’odi a tot el que no fes olor d’encens. La família Uleilas finalment marxa al Regne de Numivia on aconsegueix prosperar fins arribar als nostres dies. Un descendent dels Uleilas arriba en pastera a les platges de Mallorca fent el viatge invers que va fer la família centenars d’anys abans. Omar, el protagonista, comporta els documents que acrediten qui va ser la seva família. Després de moltes peripècies, viatges i aventures aconsegueix trobar als arxius de Granada la connexió entre el gran Humete Uleilas, protegit dels Reis Fernando i Isabel, i la seva família actual, humils pagesos i forners de la ciutat algeriana de Boumerdés, no sense abans estar en centres d’internament de Mallorca i València, on ajuda a integrar-se a integrar-se a Mallorca. A banda de la novel·la el nom de la qual encara està a l’aire, ha escrit un poemari íntim sobre la seva infància titulat “Terra” i prepara juntament amb un nodrit grup d’escriptors una antologia de poesia hebrea, àrab i cristiana, titulada “Encens, Taronga i Oliveres”. Està dividida en dues parts, una de poesia antiga i una segona part de poetes actuals. Per això compta amb l’ajuda del seu amic i expert en poesia antiga, Fernando de Villena.