A les eleccions autonòmiques de juny de 1999, el Partit Popular, encapçalat per Jaume Matas i en el qual també hi estava Rosa Estaràs, va propiciar, presumptament, que 74 argentins s’empadronassin a Formentera, encara que no tenguessin cap relació amb aquella illa; també es descobriren centenars d’inscripcions semblants a altres municipis de les Balears, en un fet que va esser conegut com el «Cas Formentera» o «Cas Mapau» i va esser denunciat pel Pacte de Progrés i portat a judici per la Fiscalia per frau electoral. Encara que Abel Matutes asseguràs que feien comptes construir-s’hi una casa, el Tribunal Suprem va considerar que no hi havia indicis per imputar-los.
L’11 de març de 2004, quatre atemptats a trens a les rodalies de Madrid provocaren 192 morts, pocs dies abans de les eleccions generals. José María Aznar i el seu portaveu Angel Acebes, atribuiren els morts a ETA i pressionaren molts diaris perquè ho publicassin, ja que si se sabia que havien estat els extremistes islàmics possiblement perdrien les eleccions –com de fet va succeir–, ja que la gent ho atribuiria a represàlies per haver recolzat la guerra d’Irak.
Aquests dies, Aznar i Feijóo insinuen que Pedro Sánchez ha manipulat el vot, tant a les eleccions per dirigir el PSOE com a les darreres generals. I això que va guanyar el PP!
Qui molt viurà, moltes coses veurà!
Quines coses, uns dels cassos de corrupció més grans dels darrers anys que afecta a tot el partit socialistaa i pegau al 1999 amb un “presuntament”; reflexionau una mica cavallers, reflexionau.
Benvolguda Catalina, no afecta al PSOE sinó al Govern d’Espanya: els senyors Ábalos i Santos Cerdán no eren dos que feien de comparsa, un era alt càrrec del Govern d’Espanya i l’altre secretari d’organització del partit, els dos figures de la màxima confiança del President del Govern Espanyol, president que es mantindrà en el poder perquè ha complir amb un mandat quasi diví de salvar Espanya d’Espanya i que, a més, ho farà amb el vist-i-plau, el cinisme i l’hipocresia de tots els partits que li donen suport, cada un dels quals aprofitarà la debilitat del president en benefici propi al mateix temps que s’escandalitzen i criden als quatre vents que tot això els sembla vomitiu, que faran purga, que no és tolerable i que bla, bla, bla.
Reflexionem, idò.
En el meu curt article no he dit res de la pressumpta corrupció del cas Koldo-Abalos-Cerdán, la qual, si és vera, com sembla, la consider una vergonya que no es pot consentir. Només he parlat de l’acusació, sense cap prova, d’haver manipulat el vot tant a les primàries del PSOE com a les generals.
I si la primera Catalina troba que m’he allunyat massa, potser recordi el cas Kitchen, que possiblement es jutjarà l’any que ve, en el qual Fernández Díaz va dirigir una conspiració per crear informes falsos d’adversaris polítics per perjudicar-los electoralment. Presumptament, és clar.