Aquest mes de juny ha començat la tramitació d’una de les obres més complexes i necessàries pel municipi, el “Projecte de construcció de l’emissari marítim de l’EDAR de Sa Coma, adaptat a les condicions de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (TM Sant Llorenç des Cardassar)”, una actuació bianual amb un pressupost d’execució de 5.236.422,90 euros i que es troba 100% finançat per part de la conselleria del Mar i del Cicle de l´Aigua del govern de les Illes Balears a través de l’impost de Turisme Sostenible (ITS).
Com funciona l’emissari submarí?
L’emissari submarí que donarà continuïtat a l’emissari terrestre ja construït, que permeti l’abocament d’aigua depurada a la mar.
L’estació depuradora tracta totes les aigües residuals del municipi, amb capacitat per processar fins a 11.500 m³/dia, equivalent a les necessitats de 57.500 persones. Des de la seva reforma en 2016, la planta ha complert amb escreix els criteris de qualitat per a aigües residuals depurades.
Malgrat els esforços per reutilitzar el màxim possible de l’aigua depurada, hi continua existint un excedent que ha de ser gestionat adequadament. Actualment, l’efluent s’aboca en pous d’infiltració, la qual cosa ha generat problemes de sobreeiximent. El projecte permetrà que l’efluent tractat s’aboqui a 2.900 m de la platja i a 32 m de profunditat, fent que es dilueixi significativament a la mar, amb concentracions de contaminants molt per sota dels límits permesos i garantint un impacte mínim en l’entorn marí.
Ara m`he perdut Jaume. ¿No hi havia un vell projecte d’utilitzar les aigues depurades com a aigues de reg?. Si hi ha sobreeiximent en els pous d’infiltració, per què no se’n fan més?. ¿No hi ha solucions tècniques millors que tirar l’aigua a la mar?
Tot plegat és molt complex, per parts:
Tenim una xarxa d’aigua regenerada que abasteix totes les zones verdes públiques de s’Illot, Cala Millor i Sa Coma. Aquesta xarxa arriba fins a sa Torrenova per regar cultius d’ametllers però no funciona degut a l’alta conductivitat de l’aigua (massa salada). Actualment es treballa amb la implantació de Sistemes de Drenatge Sostenibles (SUDS) per eliminar dita conductivitat i assolir els valors per sota dels 3.000 que exigeix el Pla Hidrològic.
La normativa et permet utilitzar pous d’infiltració sempre condicionada a la creació de l’Emissari Submarí. Els pous d’infiltració qualsevol dia poden quedar plens, si això passa no pots gestionar el sobrant de la EDAR, sent un greu problema pel municipi. L’Emissari submarí permet sempre la gestió d’aquest sobrant i en cap cas es crea una saturació. Comentar que anys enrera un dels dos pous d’infiltració va quedar ple, fet que en van haver de crear un de nou, però just n’és una solució temporal i en cap cas pot condicionar els aqüífers, les Unitats de Demanda i les Masses d’aigua.
La quantitat d’aigua que es tira és molt petita, és aquella tractada que “sobra” del tot el procés de regeneració. Aquest “residu” es llança a més de 3 kilòmetres de la costa, a certa profunditat per temes de pressió entre capes i presenta uns paràmetres iguals o millors a l’aigua de la mar. En cap cas és un contaminant, tot el contrari, els paràmetres ambientals són molt estrictes. Tenim un gran tractament a la EDAR, fet que ens permet realitzar questa gran actuació.
Entesos