Des del punt de vista burocràtic, les biblioteques públiques són una altra dependència subjecte a les normatives, organització i pressupost de l’administració corresponent. Vist així, no difereix massa d’altres serveis com pot ser la grua municipal, el punt verd o el llacer.
Tanmateix, aquest pragmatisme funcionarial xoca amb una realitat molt més rica i, des de fa anys, en els països i regions més avançats fa temps que el qualificatiu ‘biblioteca’ no cobreix la diversitat de les seves competències. Avui, aquests centres ja no es limiten a la consulta i préstec de llibres, revistes i diaris, sinó que inclouen tota mena de formats (especialment digitals), acullen un ampli ventall d’activitats, esdevenen refugis climàtics oberts a tothom (avui més necessaris que mai) i s’han convertit en palanca de transformació de la societat on s’inscriuen. Si invertir en cultura sempre té retorn, fer-ho en biblioteques –en aquest format augmentat de biblioteques— resulta multiplicador.
Certament, la Biblioteca Municipal Salvador Galmés té encara molt camí per millorar i els seus usuaris agrairíem una major inversió, una ampliació d’horari i espais, i una diversificació de la seva oferta. Però, mentre el pas endavant no arriba, es fa estrany veure com es fan passos enrere: limitar el seu horari d’agost exclusivament als matins de dimecres és un contra-sentit. Perquè, just quan els usuaris disposen de més temps lliure, just quan es podria ampliar el servei als milers de visitants del municipis, just quan més cal un refugi climàtic, l’administració decideix reduir un servei essencial a la seva mínima expressió.
(Imatge de la mediateca card.cat)