Amb aquesta entrega, una mica més llarga que les anteriors (normalment d’unes 10 paraules) acaba l’aventura de destacar les referències que fa el Diccionari Català-Valencià-Balear a determinats escrits (en general de “Flor de card”) de Salvador Galmés.
De banda les paraules en desús: volt, vòrtex, xaruc, xètiga, xorar, xorc… voldria destacar: “El siulet que convidava la bístia a beure” pel que té de perdut. El localisme en la manera de pronunciar “xelistre”, i el fet de ballar amb “voltes senyorívoles”
viveró, -ona adj. Vivarró (mall.).Aquelles metexes aspiracions… rebrollaven més viverones, Galmés Flor 135.
volcànic, -ànica adj.Propi d’un gran apassionament, d’un ésser molt impetuós.Esbravant tota la verinassa de sa organisació volcànica, Galmés Flor 41.
volt m. ∥4. pl. a) pl. Encontorns, llocs pròxims; cast. contornos, alrededores. Volatetjava pels volts d’un ravell, Galmés Flor 139
volta f. I. ∥ a) f. Moviment de rotació d’una persona o animal, pel qual canvia de posició fins a quedar en la mateixa que tenia en iniciar el moviment. Ballava ab voltes senyorívoles, Galmés Flor 84
voluptuós, -osa adj.: cast. voluptuoso 2. adj.: Que dóna o expressa voluptat.Se serien empegueits ab calfreds voluptuosos, Galmés Flor 28.
vorera f. ∥ 1. f. Vora (∥ 1); cast. borde, orilla, margen. Fer una vega a la vorera de la mar, Galmés Flor 76.
vòrtex m., neol. Massa d’un fluid animada d’un ràpid moviment de rotació, tendent a formar un buit en el centre; centre d’un cicló; cast. torbellino, vórtice. Aturdida, son voler era pres com una busca dins un rodament de vòrtex, S. Galmés (Jocs Fl. 1923, p. 106).
vulcà Nom del foc en la mitologia romana; cast. Vulcano.La nineta de foc d’un Vulcà gelós, Galmés Flor 71.
xalestament adv. D’una manera xalesta; cast. alegremente, animadamente.El sol lluïa xalestament, Galmés Flor 139.
xaruc, -uga (o -uca) adj. Decrèpit; cast. chocho, caduco, vetusto.Una torre mig esbucada, recort xaruch de l’època d’incursions y pirateries, S. Galmés (Jocs Fl. 1908, p. 90).
xelistre m. Celistre (Manacor, Sant Llorenç DC).S’hi cola un xelistre finíssim, Galmés Flor 168.
xeremia f. ∥ 1. f. (usat sobretot en pl.) Cornamusa (mall., men.) El so de les xeremies escampava discordàncies, Galmés Flor 77
xètiga f. Estat de gran flaquesa produïda per malaltia crònica; fig., estat de debilitat econòmica, moral, etc. (mall.); cast. desmedro, marasmo. Si de magror i xètiga era ni menys ni pus que una granota escorxada!, Galmés Nov. 12.
ximple adj. ∥ 1. adj. Mansuet, que no té malvolença (mall., men.); cast. manso, doméstico. «No tingueu por del ca; és molt ximple». Invadint el firmament com un ramat apocalíptic de monstres ximples, Galmés Flor 104.
xiulet o siulet m. ∥ 1. m. So que es produeix xiulant; cast. silbo, silbido. Un siulet convidava la bístia a beure, Galmés Flor 20
xorar v. ∥ 1. intr. Mantenir-se viu, sobreposar-se a la malura o a altres adversitats (Manacor, St. Llorenç DC, Felanitx); cast. medrar. La rànoa de la petita no era rànoa, sinó pura fam que fins aleshores no l’havia deixada xorar, Galmés Nov. 13.
xorc, xorca m. i f. i adj. ∥ 1. m. i f. i adj. Estèril, infecund ; cast. yermo, machorra, estéril.fig. La xorca intensitat lluminar romp a halenar, Galmés Flor 37.