Qui ens havia de dir que no faria falta anar a Los Ángeles ni als grans estudis de Cinecittà per trobar el millor plató de rodatge del món? Sant Llorenç des Cardassar va camí de convertir-se en l’escenari cinematogràfic ideal per acollir els remakes més ambiciosos de títols famosos del cinema i de la televisió. Les particulars escenes quotidianes del municipi, entre obres constants, proeses tecnològiques de dubtosa necessitat i peculiaritats sociològiques, conformen un aparador perfecte per actualitzar grans clàssics del setè art.
Tot seguit, repassem set dels molts projectes que ja tenen la preproducció a punt als nostres carrers. La llista podria créixer, sobretot si els amics de Card.cat es repensen aquella precipitada decisió d’escapçar la possibilitat de fer comentaris a les notícies. Però, mentre la rectificació no arribar, anem per feina: acció!
1. El show de Truman (1998)
En aquesta cinta dirigida per Peter Weir, Truman Burbank (Jim Carrey) descobreix a poc a poc que tota la seva existència és, en realitat, un programa de telerealitat emès en directe i enregistrat per milers de càmeres ocultes. A Sant Llorenç, la psicosi de ser observat ja no és cap ficció. L’aposta ferma del Consistori per farcir el poble de càmeres de videovigilància —suposadament guiades per Intel·ligència Artificial— ha convertit els carrers en un vertader plató panòptic. Més d’un veïnat, en veure com s’envaeix la seva privacitat dia rere dia de camí a comprar el pa, ja mira al cel esperant que caigui un focus amb l’etiqueta de Sirius.
2. La dimensió desconeguda (1959)
L’emblemàtica sèrie televisiva de ciència-ficció i fantasia (The Twilight Zone), creada per Rod Serling, posava persones normals i corrents en situacions completament inexplicables, pertorbadores i fora de tota lògica temporal o espacial. L’angoixa d’aquesta producció s’experimenta diàriament a Sant Llorenç quan s’intenta desxifrar els horaris dels bars i restaurants del poble. Les modificacions horàries discrecionals i sense avís previ fan que, avui en dia, sortir de casa amb la simple intenció de fer un cafè o un variat sigui una autèntica sorpresa, un salt al buit cap a allò desconegut on les normes de l’espaitemps deixen de tenir sentit.
3. Un dia de fúria (1993)
Joel Schumacher va plasmar a la perfecció la bogeria de l’home modern a través de William Foster (Michael Douglas), un oficinista que, atrapat en un monument embús de trànsit a Los Ángeles, perd el cap i inicia un periple violent i desesperat a peu. Sant Llorenç és ara mateix el decorat perfecte per a aquest remake. El col·lapse circulatori absolut generat per les obres del Consell a la carretera general, sumat a l’estat de setge per les obres internes que duu a terme l’Ajuntament, converteixen la circulació motoritzada pel poble en una aventura desesperant. De fet, la (des)ventura d’intentar creuar el municipi sense acabar esgotat o atrapat faria que un remake de L’Odissea, dels films Fast & Furious (per com s’emprenya el turista desconcertat) o de la sèrie Lost tampoc fos gens descartable.
4. Metròpoli (1927)
L’obra mestra de l’expressionisme alemany de Fritz Lang ens mostrava una megalòpolis futurista i dividida dràsticament en dues meitats irreconciliables: els pensadors rics a la superfície i els treballadors oprimits al subsòl. La tensió latent d’aquesta ciutat partida en dos es reviu anualment de forma literal a Sant Llorenç gràcies a l’antagonisme festivo-esportiu. Durant les festes, el poble es trenca per la meitat, dividint la població en dues faccions absolutament entregades a la batalla: Corea i Camp Rodó. Un enfrontament èpic que dona a l’ambient del poble aquell aire de confrontació de trinxeres propi d’un film distòpic.
5. Retorn al futur (1985)
El gran èxit de Robert Zemeckis ens va fer somiar amb un DeLorean capaç d’agafar els 140 km/h per fer viatjar en Marty McFly tres dècades enrere, aterrant en un passat anacrònic. Qualsevol llorencí que fullegi l’actual programa de festes patronals experimenta exactament el mateix viatge temporal de trenta anys cap enrere. La nostàlgia i el to retro de les activitats fan sentir el ciutadà com si hagués estat abduït pel condensador de fluxe. L’únic element que hi falta per arrodonir aquesta involució festiva, per aclamació popular, és una actuació musical d’Antonio Machín.
6. A la recerca de l’arca perduda (1981)
A la primera pel·lícula d’Indiana Jones, dirigida per Steven Spielberg, vèiem com mig desert egipci era excavat furiosament cercant un artefacte bíblic de poder incalculable. Per recrear aquest paisatge d’excavacions interminables, Spielberg només hauria de dur l’equip de rodatge als carrers de Sant Llorenç. Actualment, el poble s’ha convertit en un autèntic camp de mines, foradat per tot arreu. Veient el volum de les rases i el moviment constant de terres, resulta totalment legítim demanar-se si el Consistori no està, en secret, intentant desenterrar algun tresor centenari amagat per la host del rei en Jaume.
7. La nit dels morts vivents (1968)
George A. Romero va fundar el gènere zombi modern tancant un grup de persones en una casa rural mentre, a fora, hordes de cossos sense ànima envaïen la realitat. Malauradament, aquest clàssic del terror pren un caire de denúncia social si es trasllada al panorama immobiliari del municipi. Amb l’actual ritme frenètic d’adquisició d’habitatges per part d’estrangers per a ús estacional o turístic, Sant Llorenç va camí de convertir-se en una mena de poble de cartró pedra. Els carrers plens de persianes tancades bona part de l’any amenacen de deixar el teixit veïnal en estat catatònic, sobrevivint en una localitat preciosa, però gairebé sense batec vital.